EPICUR
Epicur (342a.C – 270a.C) va ser un filòsof grec que va pertànyer a una família de la noblesa Ateniense instal·lada a Samos on va passar els seus anys d’infància I adolescència.
Epicur remarca la importància del cos com a fonament de l'existència i afirma que la felicitat de l'ésser humà consisteix en el plaer. Aquest plaer es basa en l'evitació del dolor mitjançant l'automoderació dels desigs.
La felicitat s'obté mitjançant l'autosuficiència de la persona (autarquia) i la mesura en la satisfacció dels plaers naturals i necessaris, i es manifesta en l'ataràxia o serenitat de l'ànima.
Per abastar aquest estat de serenitat, recomana l'allunyament de la política, la indiferència davant dels déus i el conreu de l'amistat.
Epicur fa una curosa categorització dels plaers, indicant quins són recomanables i quins no.
Epicur assenyala que existeixen tres tipus de desitjos:
- Els naturals i necessaris: les necessitats físiques bàsiques, alimentar-se, calmar la set, l'abric i el sentiment de seguretat.
- Els naturals i innecessaris: la conversa amena, la gratificació sexual i les arts.
- Els innaturals i innecessaris, que considera superflus: la recerca de la fama, del poder polític o del prestigi.
Epicur va formular algunes recomanacions respecte a aquestes categories de desitjos:
- L'ésser humà ha de satisfer els desitjos naturals necessaris de la manera més econòmica possible.
- Es poden perseguir els desitjos naturals innecessaris fins a la satisfacció del cor, però no més enllà.
- No s'ha d'arriscar la salut, l'amistat, l'economia en la recerca de satisfer un desig innecessari, car això només condueix a un patiment futur.
- Cal evitar els desitjos innaturals innecessaris, puix que el plaer o satisfacció que produeixen és efímer.
També distingia entre dos tipus de plaers, basats en la divisió de l'ésser humà en dos ens diferents però units, el cos i l'ànima:
- Plaers del cos: encara que considera que són els més importants, en el fons la seva proposta és la renúncia d'aquests plaers i la recerca de la manca d'apetit i dolor corporal;
- Plaers de l'ànima: el plaer de l'ànima és superior al plaer del cos, car el corporal té vigència en el moment present, però és efímer i temporal, mentre que els de l'ànima són més duradors i a més poden eliminar o atenuar els dolors del cos.
Epicur diu que "tot plaer és un bé en la mesura que té per companya la natura". Els plaers vans no són bons, perquè a la llarga implicaran dolor i no sols són més difícils d'aconseguir, sinó a més a més fàcils de perdre. També parla de la importància de posseir una virtut per a triar i ordenar els plaers: la prudència. El discerniment dels diferents plaers i la recta prudència permeten acostar-se a una vida feliç, la qual cosa constitueix l'objecte de la filosofia. Epicur valorava com a plaer fonamental la tranquil·litat de l'ànima i l'absència de dolor: "l'absència de torbació i de dolor són plaers estables; en canvi, la joia i l'alegria resulten plaers en moviment per la seva vivacitat. Quan diem que el plaer és un fi, no ens referim als plaers dels immoderats, sinó a trobar-nos lliures de patiments del cos i de torbació de l'ànima". Una vida envoltada d'amistats i de plaers moderats amb el mínim de dolors possibles i tranquil·litat en l'ànima, dóna la felicitat.
1. Quina és la visió de la felicitat que té Epicur?
Desde el pensament de Epicur, ell deia que la felicitat consistia en reduir totes aquelles coses que et fan estar feliç per així poder-ho ser amb menys. Per tant ell diu que la vida no consisteix en tindre una vida plena de luxós sinó que val més aprendre a ser feliç amb els petits plaers. És a dir, sempre ens trobarem am diversos plaers, però si nosaltres som capaços de rebutjar certs plaers immediats per arribar a un de més gran, llavors esterem actuant amb intel·ligència i podrem arribar a ser feliços. Altres situacions en que ens podem trobar són que haurem d'acceptar un mal quan la seva conseqüència sigui un plaer superior en el futur. Sempre s'ha d'actuar amb prodència per poder ser feliç.
2. Com argumenta Epicur el seu criteri sobre la felicitat?
Argumenta que no existeix una vida feliç sense al sense ser al mateix temps assenyada, bella i justa; ni és possible viure amb seny, bellesa i justícia, sense ser feliç.
Segons Epicur la felicitat és l'antecedent la vigència reclamen els utilitaristes. Segons Epicur la felicitat depèn d'un càlcul racional sobre les conseqüències útils dels nostres actes. A més la felicitat és inseparable del coneixement i el plaer és l'objectiu últim de l'acció humana. Aquestes tres idees són estrictament utilitaristes. La diferència bàsica consisteix en que el plaer epicuri és individual i el plaer utilitarista és agregat, social (la suma del màxim bé per al màxim nombre).
3. Hi estàs d'acord? Argumenta el teu punt de vista
No estic d’acord per la simple raó de que no crec que aquestes siguin les úniques coses que et poden fer feliç, existeixen d’altres que en son més importants i d’elles pot dependre més el ser feliç o no.
ARISTÒTIL
Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof grec. Se'l considera com un dels grans pensadors de la humanitat. El seu pensament en lògica, naturalisme i ètica dominaren en el pensament europeu fins ben entrat el segle XVI. Aristòtil va dominar el coneixement de la seva època, des de la filosofia a la biologia, des de les matemàtiques fins a la psicologia. No sols va estudiar gairebé tots els àmbits del coneixement existents en el seu temps, sinó que, a més, va fer contribucions significatives en la majoria d'aquests. Dins l'àmbit de la ciència, Aristòtil va estudiar anatomia, astronomia, economia, embriologia, geografia, geologia, meteorologia, física i zoologia. Dins la filosofia, va escriure sobre estètica, ètica, govern, metafísica, política, psicologia, retòrica i teologia. També va estudiar sobre l'educació de les persones, els costums estrangers, la literatura i la poesia. Les seves obres constitueixen una enciclopèdia virtual dels coneixements grecs. S'ha suggerit que Aristòtil va ser, probablement, l'última persona que sabia tot el que podia ser conegut en el seu temps.
- Quina és la visió de la felicitat que
té Aristòtil?
Aristòtil opina que la felicitat
va lligada a la màxima virtut, és a dir, la virtut suprema. Aquesta virtut pot
ser tant la raó, com qualsevol altra facultat a la que li atribuïm i hem
d’explotar aquestes qualitats que cadascú posseeix. D’aquesta manera, relaciona
el concepte de virtut suprema amb la veritat ja que és el nostre tret més
destacat positivament en nosaltres. No obstant, també ho relaciona des d’un
punt de vista personal, sinó que també ho lliga amb la idea de que a partir de
la raó podem obtenir els millors objectes a nivell cognitiu.
Per concloure aquest text,
Aristòtil acaba dient que tot i que hi ha gent que opina que el plaer comporta
la felicitat, no hi ha res més plaent que els exercicis filosòfics, així com
plantejar-s’ho absolutament tot i intentar cercar una resposta mitjançant el
raonament.
- Com argumenta Aristòtil el seu criteri
sobre la felicitat?
Aristòtil argumenta el seu
criteri sobre la veritat mitjançant la virtut, és a dir, és troba en la vida
virtuosa. Per tant, podríem dir que Aristòtil planteja la idea de que per a
cercar la felicitat, l’home ha de fer les correctes activitats exposant al
màxim tots els seus punts forts.
- Hi estàs d'acord? Argumenta el teu
punt de vist
Jo opino com Aristòtil ja que
crec que durant el camí cap a la felicitat, la virtut és la que ens ha de
guiar, és a dir, hem de mostrar tot allò que se’ns dóna bé mentre intentem
millorar els nostres punts més febles, treballant-los dia a dia d’una manera
correcta per aconseguir convertir-los en una virtut. Un cop aconseguim
l’objectiu de convertir tots els nostres trets en virtut, podrem dir que estem
més a prop que mai de la felicitat.
JONH STUART MIL
John Stuart Mill va néixer a Pentonville, Londres,
Anglaterra el 20 de maig del 1806. Durant la seva etapa educativa va rebre una
educació molt rigorosa, en la qual fou aïllat deliberadament del contacte amb
altres nois de la seva edat.
Mill és
un dels principals autors de l'utilitarisme, considera que una acció és
correcte quan proporciona el major bé possible a la major quantitat de
persones. El que té valor és el valor del benestar en la vida dels individus.
Els interessos de tots els ciutadans tenen exactament el mateix pes, i per
això, la felicitat s'aconsegueix millor quan la societat deixa lliures als
ciutadans per perseguir el que ells pretenen com felicitat.
La
Felicitat és l'única finalitat suprema per a l'ésser humà, i John Stuart Mill
ho justifica considerant que l'única evidència per afirmar que alguna cosa és
desitjable és que la gent la desitja. La gent vol ser feliç i persegueix la felicitat
com a autèntic objectiu de la seva vida. Tot el que desitgem ho fem sobre la
consideració que ens proporciona plaer. Cal distingir entre el que desitgem, ja
que ens fa feliços, del que desitgem per poder arribar a ser feliços. Les
virtuts han de ser considerades com a part del que anomenem felicitat, són el
camí cap a ella, podem arribar a tenir un nivell mes elevat a basse
d’experiència.
Així,
John Stuart Mill considera que només el plaer és desitjable en si mateix, i que
les accions seran considerades correctes o incorrectes en funció de si
proporcionen la felicitat dels interessats o no. Cal assenyalar que considera la
felicitat com la recerca del plaer i la fugida del dolor.
1. Quina
és la visió de la felicitat que té Stuart Mill?
La
versió de la felicitat de Stuart Mill va relacionada amb el plaer. Encara que fos un utilitarista,
sostenia que no totes les formes del plaer tenien el mateix valor. En aquesta
direcció John afirmava que : "és millor ser una criatura humana
insatisfeta que un porc satisfet, i és millor ser Sòcrates insatisfet que un
boig satisfet".
La felicitat segons Mill consisteix en el benestar subjectiu. Cadascú és l'únic jutge d'ella mateixa i ha de buscar-la pels seus propis mitjans, de manera que cap ésser racional i adult, ben informat i conscient de si mateix, pot ser obligat (ni tan sols 'pel seu propi bé') a actuar en contra de la seva pròpia concepció de la felicitat. Segons Mill la felicitat es troba en la realització d'actes útils i és inseparable de la llibertat, de tal manera que ningú que no sigui lliure pot ser feliç.
2. Com
argumenta Stuart Mill el seu criteri sobre la felicitat?
La cohesió moral que necessita una societat ha de
provenir de la ètica. La que proposa Mill, en Utilitarisme, és l'ètica del
principi utilitarista, segons el qual la bondat d'una acció correspon a la
major quantitat de felicitat per al nombre més gran possible de persones, i on
«felicitat» és presència de plaer i absència de dolor.
Per a Mill el més important es la qualitat dels
plaers. Estableix una jerarquia dels plaers que situa les satisfaccions
intel·lectuals i els plaers emocionals per damunt dels més vulgars i
sensorials, així, afirma que els humans “busquen els plaers fàcils dels sentits
en detriment de la seva salut, tot i que ells es donen compte perfectament que la
salut és un bé més gran” i que “més val ser un home insatisfet que no pas un
porc satisfet, més val ser Sòcrates insatisfet que no pas un imbècil satisfet”.
La felicitat i la utilitat es troben, per tant, en la autorealització no de
qualsevol tipus de felicitat o de plaer, sinó en aquell que major universalitat
pugui tenir imparcialment considerat.
3. Hi
estàs d'acord? Argumenta el teu punt de vista.
Recolzem la idea que té John Stuart Mill sobre
la felicitat, és a dir, la relació que estableix entre el plaer i la felicitat.
Totes
aquelles activitats que ens agrada fer ens produeixen plaer, per tant ens fan
feliç. Si res et produeix plaer, com pots ser feliç?
RELACIONS ENTRE ELS TRES AUTORS
1. Amb
quina de les 3 visions estàs més d'acord?
Amb les
visions d’Aristòtil, Epicur i John Stuart Mill, estem més d’acord amb la idea
de Mill, ja que la reflexió que fa s’adequa més al pensament sobre de la
felicitat de tot el grup. La idea que la felicitat s'aconsegueix a partir dels plaers, cada persona té els seus, i no perqué singuin diferents algunes persones han de ser més felices que les altres, simplement ho viuen diferen. És a dir, cada persona disfrutarà dels seus plaers tan siguin petites coses de la vida, com la cosa més gran del món, simplement ets feliç fent allo que et fa ser qui ets sense cap prejudici.
Per tant, ami la sera teoria cada persona pot veure la felicitat i entendre-la a la seva manera, cap serà millor que les altres, simplement és única.
3. Fes una
graella comparant els punts de vista d’aquests 3 filòsofs, què tenen en comú i
què els distancia.
|
Epicur
|
Aristòtil
|
Stuart Mill
|
Epicur
|
|
D'acord
La relació de de les postures de Aristòtil i Epicur són que els dos defensen les virtuts de les persones i el plaer intelectual de cada un de nosltres.
|
D'acord
Epicur i Stuart Mill tenen una visió semblant sobre la felicitat que consisteix en que una vida senzilla pot originar petits plaers de la vida que ens fan més feliç.
|
Aristòtil
|
Desacord
El punt en que Aristòtil i Epicur estan en desacord, és quan Aristòtil parla sobre les virtuts de cada persona, i aquestes l'ajuden a ser feliç.
|
|
D'acord
Tenen una mateixa idea sobre la felicitat i el plaer. Encara que cada un diu que el podem aconseguir de diferents maneres.
|
Stuart Mill
|
Desacord
L'Epicur defensa la vida simple, sense grans luxes, en canvi, Stuart Mill defensa una vida plena de plaers, i això pot comportar a tenir certs plaers.
|
Desacord
Aristòtil defensa que la vida es bassa en les virtuts de les persones, en canvi, Stuart Mill té una postura més de cada a la felicitat i els plaers de la vida.
|
|
