Sense coneixament no hi ha filosofia.

El coneixement té una funció adaptativa, ja que permet als éssers vius sobreviure, millorar i progressar. En aquesta mateixa línia , el coneixement humà es predictiu, és a dir, permet anticipar-nos als fenòmens i adaptar-nos a ells abans que succeeixin. Relacionant les dues funcions podem dir que, disminueix la vulnerabilitat i augmentar la supervivència.

Per altre banda, diem que el coneixement humà té límits, ja que, no podem conèixer infinitivament. Mai arribarem al final, podem conèixer més coses i augmentar les que ja sabem i desenvolupar-les. El llenguatge és una eina fonamental perquè es produeixi el coneixement.

Per finalitzar amb les funcions, el coneixement no es contradiu amb fets observats, és a dir, la “veritat” i “falsedat” són valors, qualitats que atorguem als nostres coneixements en funció de la seva objectivitat.

Per tan, parlem d’una capacitat cerebral i mental per mitja de la qual els éssers vius poden formar-se una representació del món i la realitat que els envolta.

Aquest procés comença amb el conjunt de dades sensorials que ens arriben a través dels sentits, i s’organitzen a la nostre ment, formant percepcions, que més tard passen a ser conceptes.

Perspectives de la justícia

 LA JUSTÍCIA

   Alex Sabanés: Jo personalment opino que la justícia existeix gràcies a les facultats cognitives de l'ésser humà. Aquestes facultats permeten conèixer el necessari per a prendre la decisió més justa i per tant, posicionant-me des de una perspectiva dogmàtica, crec plenament amb la justícia precedida del coneixement humà.

Carla Cepeda: Jo crec en l’existència de la justícia, defensant sempre els diferents punts de vista que l’ésser humà ha tingut sobre aquesta al llarg el la història. La justícia ha estat present entre nosaltres des de les generacions més antigues. Per tant, avui dia podríem concloure que fa cent anys la justícia que s'exercia només beneficiava a determinades persones i que per això no era justa. En canvi, una persona que hagués viscut cent anys enrere, podria tenir una perspectiva del tot diferent i criticar el model de justícia que s'exerceix avui en dia.

Ester Martínez: Jo, tot i que crec en la justícia, opino que mai arribarem a la justícia plena, ja que el fet de que tothom tingui diferents perspectives i coneixements sobre aquesta, fa que aquest concepte s'allunyi. Al llarg de la història s'ha anat veient com la justícia es veia manipulada reiteradament, posant en dubte fins i tot la seva existència. Per tant, des d’un punt de vista crític, voldria que tothom fes una reflexió i pensar, amb sinceritat, si la justícia d’avui dia és justa o si anomenem justícia a un conjunt de pautes socials que serveixen per mantenir un ordre entre els éssers humans, un ordre que cada cop es va perdent més.

Laia Montesinos: Jo crec que la justícia pot existir, tot i que no amb gran certesa. La justícia pot ser un concepte influenciat per un munt de factors, hi ha gent que pot creure en la justícia com a eina per a mantenir l'ordre entre la societat. No obstant, també hi ha gent que critica la justícia , o més ben dit, el model de justícia que s'imposa avui dia entre nosaltres. Per tant, podem concloure que la justícia depèn de molts factors i , com que la societat mai defensarà amb unanimitat un mateix model de justícia, mai podrem decidir si aquesta existeix o no amb tota seguretat.

Joan Martínez: es del meu posicionament pragmàtic, opino que la justícia no és útil per a tothom i, per tant, això em porta a pensar que aquesta no existeix. En el moment que dic que la justícia no és útil per a tothom, em refereixo al fet de que en el moment que algú li serveix la justícia per assolir els seus objectius, aquesta deixa de ser útil per algú altre.

Carmen Filgaira: Jo personalment opino que la justícia no existeix ja que la funció d'aquesta és decidir el que es verídic i el que és fals. Per tant, des d’un punt de vista escèptic, aquesta idea de veritat és rebutjada, negant d'aquesta manera tots els conceptes que tenen relació amb la realitat.

La filosofia no és...

...ciència

Es podria dir que la filosofia no és una ciència perquè en primer lloc, no es fonamenta únicament en l'observació i l'experimentació, és integradora, ja que vol crear una interpretació global de la realitat. La filosofia es pregunta constantment sobre ella mateixa i sobre els límits i possibilitat del coneixement, i és prescriptiva, perquè intenta oferir normes de comportament o de decisió per tal de ser feliços o justos, mentre que la ciència es descriptiva, no ens diu perquè hem d'investigar, o què cal investigar i què no.

...religió

Podríem dir també que la filosofia no és una religió perquè, per començar, no accepta l'existència d'un saber "revelat". El saber filosòfic és creació de la raó humana i no pas del coneixement ofert per una divinitat.

Tampoc es basa en la fe, que es el fet de creure sense raons, sinó que es basa en la coherència lògica i racional de les idees que formula a l'hora d'interpretar la realitat.

Per últim, la religió es basa en unes realitats indemostrables i la filosofia tot el contrari.

Les etapes de la filosofia

ETAPA	SEGLES	DESCRIPCIÓ	AUTORS
Filosofia Grega	(s.VI a.C.- s.IV d.C)	És l'etapa del naixement de la filosofia. S'imposa l'esforç de la raó per explicar la naturalesa i la vida social.	Presocràtics, Sòcrates, Plató i Aristòtil.
Filosofia Medieval	(s. V d.C- s.XiV d.C)	La filosofia en aquesta època depèn, en part, de la teologia. La filosofia serveix per demostrar, juntament amb la raó les veritats que sabem per la fe.	Sant Agustí  i Sant Tomàs.
Filosofia Moderna	(s. XV- s.XVIII)	L’eix principal és sobre l’esser humà i el coneixement. En aquesta època l’esser l’humà pren plena consciència de si mateix. La recerca de veritat s’ha de basar estrictament en les eines racionals. La filosofia es diferencia definitivament de la religió, la teologia i la  fe.	Descartes, David Hume i  I. Kant. G.W.  Hegel.
Filosofia Contemporània	(s. XIX- s.XXI)	En aquesta etapa s’independitzen les branques de la filosofia. La crítica i la “desconstrucció” de totes les veritats establertes esdevé l’element més rellevant de l’activitat filosòfica.	John S. Mil, F. Nietzsche, Karl Marx, Sigmund Freud i Charles Darwin.

FRIEDRICH NIETZSCHE

Em dic Ester Martínez i aquesta és la meva primera entrada en el bloc de filosofia. Per començar, he buscat informació sobre el  filòsof Nietzsche. 

Frederich Wilhelm Nietzsche va ser un filòsof, poeta, músic i filòleg alemany, considerat un dels pensadors contemporanis més influents del segle XIX. Va néixer a Röcken, 15 d'octubre de 1844, i va morir a Weimar el 25 d'agost de 1900.

Nietzsche va fer una crítica exhaustiva de la cultura, la religió i la filosofia occidental  basant-se en l'anàlisi de les actituds morals (positives i negatives) cap a la vida. Aquest treball va afectar profundament generacions posteriors de teòlegs, filòsofs, psicòlegs, poetes, novel·listes i dramaturgs.

Va rebre un ampli reconeixement durant la segona meitat del segle XX, com una figura significativa en la filosofia moderna. Aquest filòsof és caracteritzat principalment per l'estil i la subtilesa amb que tracta els temes.

Fou un home apassionat i apassionant. Els seus escrits no són fruit de la reflexió freda. El pensament filosòfic de Nietzsche, d'un caràcter més poètic i personal, és una crítica dels valors tradicionals de la cultura occidental i l'intent d'elaborar una nova filosofia. En el seu pensament es distingeixen tres períodes:

1. Període romàntic, caracteritzat pels seus primers treballs d'interpretació i crítica de la cultura.
2. Període positivista, que es caracteritza per l'homenatge de la cultura i els esperits lliures.
3. Període fonamental: escriu Així parlà Zaratustra, on argumenta les seves tesis sobre nihilisme, la crítica de tots els valors, el superhome i l'etern retorn.

PLATÓ

Benvinguts a la meva presentació, sóc en Joan Martínez i juntament amb els meus companys estic treballant en aquest Bloc de l'assignatura de filosofia. Per iniciar aquest viatge a través del pensament i la racionalitat, vàrem haver de buscar informació sobre un filòsof que nosaltres podíem escollir. En el meu cas he escollit a Plató, però degut a la seva extensa tasca com a filòsof i per aconseguir una entrada més dinàmica, la informació que he cercat es centra en La Teoria de les Idees de Plató.

La Teoria de les Idees de Plató (part central de la seva filosofia) defensa un clar dualisme ontològic en proposar l'existència de dos tipus de realitat antagònics: el món sensible i el món intel·ligible.

En el Món Sensible (l'interior de la caverna en el mite de la caverna) estan les realitats individuals, materials, temporals, espacials, la multiplicitat, el canvi, i la generació i destrucció; és el conjunt de coses perceptibles pels sentits.

El Món Intel·ligible (el món exterior en aquell mite) consta de les Idees (o "Formes"), realitats universals, immutables, eternes, invisibles, immaterials, atemporals, aespacials; les Idees es coneixen per la raó i són l'autèntica realitat. Les Idees són entitats extramentales, objectives i independents de l'home, i causes de les coses: encara que elles siguin l'autèntic ésser, Plató no negarà realitat al que es dóna als sentits; el món sensible, encara que inferior a les Idees, posseeix també cert ser, que li vindrà donat per la seva imitació o participació de les Formes.

La tasca del Demiürg és fer que la matèria informe i eterna prengui trets semblants a les Idees. El món de les Idees està ordenat jeràrquicament ja que hi ha diferents tipus d'Idees: Idea de Bé, altres Idees morals; Idees estètiques, Idees de Multiplicitat, Unitat, Identitat, Diferència, Ser, No Ser, idees matemàtiques i altres idees (Idea d'Home ...). Plató situa a la Idea de Bé a la cúspide d'aquest món; de vegades la identifica amb la Idea de Bellesa i, fins i tot, amb Déu. La Idea de Bé (el sol en el mite de la caverna) causa la realitat ja que la conducta humana es fa amb vista a ella i tot el real tendeix a ella. Plató va creure que només si existeixen les Idees té sentit el llenguatge.

ARISTÒTIL

Sóc la Carla Cepeda, i per començar a treballar la filosofia he escollit buscar informació sobre Aristòtil.

Aristòtil va néixer a Estageria, a la península Calcídica, el 384aC.  Va ser entrenat i educat com un membre de l'aristocràcia. A l'edat de divuit anys, es va traslladar a Atenes per continuar la seva educació a l’Acadèmia Platònica i Plató va ser el seu mestre. Aristòtil va romandre a l'Acadèmia durant gairebé vint anys, primer com a alumne i posteriorment com a professor. L'any 335aC va fundar la seva pròpia escola, la que es coneix com a Liceu. Els seus tractats més importants són els de Física, Metafísica, Ètica a Nicòmac, Política i D' Ànima i Poètica. Va morir a l’illa d’Eubea per causes naturals, l’any 322aC, a l’edat de 62 anys. Aristòtil es considerat com un dels grans pensadors de la humanitat. El seu pensament en lògica, naturalisme i ètica van dominar en el pensament europeu fins ben entrat el segle XVI.

Aristòtil va dominar el coneixement de la seva època, des de la filosofia a la biologia, des de les matemàtiques fins a la psicologia. No només va estudiar gairebé tots els àmbits del coneixement existents en el seu temps, sinó que a més, va fer contribucions significatives en la majoria d'aquests. Dins l'àmbit de la ciència, Aristòtil va estudiar anatomia, astronomia, economia, embriologia, geografia, geologia, meteorologia, física i zoologia. Dins la filosofia, va escriure sobre estètica, ètica, govern, metafísica, política, psicologia, retòrica i teologia. També va estudiar sobre l’educació de les persones, els costums estrangers, la literatura i la poesia.
Aristòtil afirmava que l'única realitat és el món que tenim al davant. No hi ha dos mons, com defensava Plató –el món de les idees i el món de les coses–, sinó un de sol, el món real, físic, dels éssers, i la seva constant transformació.

CHARLES DARWIN

Sóc l’Alex Sabanes, per fer la primera entrada del bloc he escollit a Charles Darwin un filòsof de la etapa de la filosofia Contemporània (s.XIX-XXI).

Charles Robert Darwin va néixer el 12 de febrer de 1809 i va morir el 19 d'abril de 1882. Va ser un naturalista anglès que va postular que totes les espècies d'éssers vius han evolucionat amb el temps a partir d'un avantpassat comú mitjançant un procés anomenat selecció natural. L'evolució va ser acceptada com un fet per la comunitat científica i per bona part del públic en vida de Darwin, mentre que la seva teoria de l'evolució mitjançant selecció natural no va ser considerada com l'explicació primària del procés evolutiu fins als anys 30, i actualment constitueix la base de la síntesi evolutiva moderna. Amb les seves modificacions, els descobriments científics de Darwin encara segueixen sent l'acta fundacional de la biologia com a ciència, ja que constitueixen una explicació lògica que unifica les observacions sobre la diversitat de la vida.

SÒCRATES

Sóc la Laia Montesinos Batlle, per començar l'any amb filosofia he escollit a Sòcrates; el qual pertany a l’etapa de la filosofia Grega (s.VI a.C – s.IV d.C).

He realitzat aquesta elecció perquè m’he aficionat a una sèrie que es diu Marlí de TV3, la qual tracta d’un professor de filosofia i els seus alumnes, el primer capítol van anomena a Sòcrates , i tenia curiositat per saber més sobre ell.

Sòcrates fou un filòsof grec, a qui es considera el fundador de la filosofia occidental. Només ens ha arribat informació per mitjà dels seus deixebles. 

Pren renom especialment per la seva contribució al camp de l’ètica, i es també aquest Sòcrates platònic el que dóna el seu nom als conceptes de la ironia socràtica i del mètode socràtic. Les aportacions de Sòcrates també van suposar una contribució important i duradora als camps de l’epistemologia i la lògica, i la influència de les idees i la seva forma de pensar van posar els fonaments de la filosofia occidental que el va succeir. La filosofia per a Sòcrates es una manera de viure, una recerca constant, un examen de si mateix i els altres.

L'any 399 aC, es presenta una acusació contra Sòcrates per tres càrrecs: no creure en els déus grecs, introduir nous déus i corrompre la joventut. Un cop decidida la culpabilitat, calia decidir la condemna. Sòcrates proposava pagar una multa de 100 dracmes, una quantitat molt petita, però que era una cinquena part de les seves possessions i que per tant era una prova de la seva pobresa. Per una altra banda, l'acusació va proposar la pena de mort. Arribat el moment, Sòcrates beu la cicuta, que li va provocar la mort, als 70 anys. 

Per finalitzar, com vaig escollir treballar aquest filòfof gràcies a la serie Marlí de TV3, a continuió podreu visualitzar un vídeo de la serie que parla sobre Sòcrates.

DESCARTES

Sóc la Carmen Filgaira Cordón, i per fer la primera entrada al bloc de filosofía he escollit un filòsof de la etapa de la "filosofia moderna" (s.XV-XVIII) anomenat Descartes.

René Descartes, va ser un filòsof, matemàtic i físic francès, considerat com el pare de la geometria analítica i de la filosofia moderna, així com un dels epígons amb llum pròpia en el llindar de la revolució científica.

Durant l'Edat Moderna era també conegut pel seu nom llatí Renatus Cartesius. Descartes va néixer el 31 de març de 1596 a la Turena, avui dia anomenada Descartes en el seu honor. Pertanyia a una família de baixa noblesa. Era el tercer dels descendents del matrimoni entre Joachim Descartes, parlamentari de Rennes, i Jeanne Brochard, de manera que, per via materna, era nét de l'alcalde de Nantes.

Les seves grans aportacions van ser molt relacionades en el món científic. Va simplificar la notació algebraica, emprant lletres minúscules i va donar el fonament de la Geometria Analítica.Va ser el creador del sistema de coordenades i que es coneixen com a coordenades cartesianes, cosa que va permetre el desenvolupament del càlcul Diferencial i Integral desenvolupats per Isaac Newton (matemàtic anglès) i Gottfried Leibniz (matemàtic alemany).

Benvinguts

Benvinguts al nostre bloc de filosofia. Som un grup d’alumnes de 1r de Batxillerat de l’Escola Pia Santa Anna de Mataró i en aquesta plataforma pretenem treballar diferents aspectes relacionats amb l’assignatura de filosofia mitjançant comentaris de text, informació sobre filòsofs rellevants de diferents èpoques i altres activitats que anirem publicant en aquest bloc. Esperem que gaudiu d’aquest espai i que la nostra tasca us ajudi a treure el filòsof que tothom porta dins.