Benvinguts a la meva presentació, sóc en Joan Martínez i juntament amb els meus companys estic treballant en aquest Bloc de l'assignatura de filosofia. Per iniciar aquest viatge a través del pensament i la racionalitat, vàrem haver de buscar informació sobre un filòsof que nosaltres podíem escollir. En el meu cas he escollit a Plató, però degut a la seva extensa tasca com a filòsof i per aconseguir una entrada més dinàmica, la informació que he cercat es centra en La Teoria de les Idees de Plató.
La Teoria de les Idees de Plató (part central de la seva filosofia) defensa un clar dualisme ontològic en proposar l'existència de dos tipus de realitat antagònics: el món sensible i el món intel·ligible.
En el Món Sensible (l'interior de la caverna en el mite de la caverna) estan les realitats individuals, materials, temporals, espacials, la multiplicitat, el canvi, i la generació i destrucció; és el conjunt de coses perceptibles pels sentits.
El Món Intel·ligible (el món exterior en aquell mite) consta de les Idees (o "Formes"), realitats universals, immutables, eternes, invisibles, immaterials, atemporals, aespacials; les Idees es coneixen per la raó i són l'autèntica realitat. Les Idees són entitats extramentales, objectives i independents de l'home, i causes de les coses: encara que elles siguin l'autèntic ésser, Plató no negarà realitat al que es dóna als sentits; el món sensible, encara que inferior a les Idees, posseeix també cert ser, que li vindrà donat per la seva imitació o participació de les Formes.
La tasca del Demiürg és fer que la matèria informe i eterna prengui trets semblants a les Idees. El món de les Idees està ordenat jeràrquicament ja que hi ha diferents tipus d'Idees: Idea de Bé, altres Idees morals; Idees estètiques, Idees de Multiplicitat, Unitat, Identitat, Diferència, Ser, No Ser, idees matemàtiques i altres idees (Idea d'Home ...). Plató situa a la Idea de Bé a la cúspide d'aquest món; de vegades la identifica amb la Idea de Bellesa i, fins i tot, amb Déu. La Idea de Bé (el sol en el mite de la caverna) causa la realitat ja que la conducta humana es fa amb vista a ella i tot el real tendeix a ella. Plató va creure que només si existeixen les Idees té sentit el llenguatge.
La Teoria de les Idees de Plató (part central de la seva filosofia) defensa un clar dualisme ontològic en proposar l'existència de dos tipus de realitat antagònics: el món sensible i el món intel·ligible.
En el Món Sensible (l'interior de la caverna en el mite de la caverna) estan les realitats individuals, materials, temporals, espacials, la multiplicitat, el canvi, i la generació i destrucció; és el conjunt de coses perceptibles pels sentits.
El Món Intel·ligible (el món exterior en aquell mite) consta de les Idees (o "Formes"), realitats universals, immutables, eternes, invisibles, immaterials, atemporals, aespacials; les Idees es coneixen per la raó i són l'autèntica realitat. Les Idees són entitats extramentales, objectives i independents de l'home, i causes de les coses: encara que elles siguin l'autèntic ésser, Plató no negarà realitat al que es dóna als sentits; el món sensible, encara que inferior a les Idees, posseeix també cert ser, que li vindrà donat per la seva imitació o participació de les Formes.
La tasca del Demiürg és fer que la matèria informe i eterna prengui trets semblants a les Idees. El món de les Idees està ordenat jeràrquicament ja que hi ha diferents tipus d'Idees: Idea de Bé, altres Idees morals; Idees estètiques, Idees de Multiplicitat, Unitat, Identitat, Diferència, Ser, No Ser, idees matemàtiques i altres idees (Idea d'Home ...). Plató situa a la Idea de Bé a la cúspide d'aquest món; de vegades la identifica amb la Idea de Bellesa i, fins i tot, amb Déu. La Idea de Bé (el sol en el mite de la caverna) causa la realitat ja que la conducta humana es fa amb vista a ella i tot el real tendeix a ella. Plató va creure que només si existeixen les Idees té sentit el llenguatge.
No hay comentarios:
Publicar un comentario