EL MITE
DE LA CAVERNA I MATRIX
El mite de la caverna de
Plató és un dels punts importants a l'hora de desentranyar Matrix. En el mite
de la caverna es narra com uns esclaus viuen en una cova creient que el que
veuen (unes ombres projectades en una paret) és la realitat quan la veritat és
que viuen enganyats. Però un d'ells escaparà i veurà la llum del sol, llavors
tornarà per rescatar els altres, tot i que corri el risc que el matin per no
creure.
Podríem relacionar aquest
mite amb l’argument del film, ja que a la humanitat li pot passa alguna cosa
semblant, com diu Morfeo: “ets, un esclau, Neo”. Igual que els altres, vas
néixer en captivitat. Vas néixer en una presó que no pots ni olorar ni
assaborir ni tocar. Una presó per la teva ment. Ho podem comparar amb el que senten
els homes de la caverna, les sensacions són similars.
Però Neo és l'esclau que
sortirà de la caverna i rescatarà als seus companys. No obstant això, els
esclaus defensaran el seu estil de vida i es resistiran a veure la veritat.De
totes maneres, Morfeo li adverteix del perill: “Són les ments dels mateixos que
intentem salvar. Però fins que no ho fem, segueixen formant part d'aquest
sistema i això fa que siguin els nostres enemics. Has de entendre que la
majoria ells no estan preparats per ser desendollats. I molts estan tan
habituats, depenen tan absolutament del sistema, que lluitarien per protegir-lo”.
EL
PROBLEMA DE LA REALITAT
A la pel·lícula Matrix hi ha
dos mons:
- El
real, que és on les màquines controlen als humans i els sembren per obtenir
energia.
- El
món de Matrix, que és un món virtual on les ments dels humans són esclavitzades
i creuen viure en la normalitat.
Per tant, el component
filosòfic de la pel·lícula és el problema de la realitat.
Descartes va analitzar el
tema de la realitat i es va preguntar: Com saber si en aquest precís moment no
estàs somiant?
Per a Descartes, l'home és
la unió de cos i ment, però només de la ment pot provenir la nostra seguretat.
L'home pensa. Fins i tot si estem adormits, en el somni tenim el dubte de que
estiguem adormits, de manera que tenim una experiència mental que ens permet
afirmar que existim.
Això és precisament el que
succeeix en Matrix, els humans no saben si el que viuen és real o és un somni.
Les màquines han creat una realitat simulada que es confon amb l'autèntica.
EL PROBLEMA DEL CONEIXEMENT DE LA REALITAT
A Matrix tots viuen connectats a un programa de realitat
virtual. Les experiències que tenen els humans són creades mitjançant estímuls
artificials. Així ho expressa Morfeo:
“Què és real? De quina
manera definiries real? Si et refereixes al que pots sentir, al que pots
olorar, al que pots assaborir i veure, la realitat podria ser senyals elèctrics
interpretades pel teu cervell.”
Els filòsofs porten segles plantejant fins a quin punt el
que percebem pels sentits és necessàriament real. Kant va plantejar el problema
en els següents termes: el que coneixem a través dels sentits és el fenomen, el
donat a la nostra experiència.
Per rebutjar tot allò que es pugui posar en dubte de forma
raonable (per tal de trobar una primera veritat aclaparadora i impossible de
refutar):
1. L'argument de
l'error dels sentits:
Com que els sentits, en algunes ocasions ens porten a error,
com en el cas dels miratges, per exemple, podem estar segurs que no ens
enganyen sempre?
En Matrix, els sentits semblen fer referència a un món real,
i no obstant això, tot és fruit d'una il·lusió.
2. L'argument del
somni:
Podria passar que tot el que un subjecte creu real fos fruit
d'un somni, ja que en altres ocasions, les il·lusions del son poden induir a
error el creure que es tracta d'experiències reals.
La situació en què es troben els endollats a Matrix és
bastant similar a un somni col·lectiu, en el qual els individus creuen estar
vivint en el món real, com si es tractés d'un llit en el qual es jeu durant el
son.
Els somnis poden ser, almenys en principi, font de
coneixement.
3. L'argument del
geni maligne:
El subjecte no pot estar segur que cap de les seves
vivències es correspon amb la realitat. Si aconsegueix trobar una veritat sobre
la qual no pogués enganyar aquest geni maligne i tot poderós haurà aconseguit
la primera veritat indubtable que li permeti, a partir d'ella, construir un
sistema de coneixement més enllà de tot escepticisme.
Per tant, fins i tot en el suposat cas que un geni maligne i
tot poderós ens enganyés fa a les nostres percepcions, hi hauria alguna cosa en
el que no podria enganyar-nos: no podria fer-nos creure que no som una cosa que
pot ser enganyat, cosa que pensa, un ésser pensant. D'aquí va extreure
Descartes seva famosa expressió: "penso, per tant existeixo". El
subjecte existeix almenys com un ésser pensant.
A Matrix, les màquines són el geni maligne, que ha posat
tota la seva indústria a enganyar la humanitat per aprofitar la seva
bioelectricitat com a combustible. No es tracta d'un geni maligne d'origen
màgic o místic que enganya els homes sobre les seves percepcions per una
espècie de poder semblant al diví, sinó les màquines, creades per l'home, que
es van rebel·lar contra aquest i el van sotmetre a aquest estat amb el poder de
la tecnologia.
