Darrera de la pel·lícula de Matrix hi trobem tot un
fons filosòfic. Hi a apareixen un seguit de preguntes o pensaments filosòfics que
van tindre Kant, Baudrillard o Nietzsche
(En que consisteix la realitat? Com podem estar segurs de que no vivim en una
mentida i estem dOrmint ara mateix?) que surten reflectits en el personatge de Morfeo.
Però la majoria de gent no recorda Matrix per trencar els seus esquemes existencials, sinó més be per els estètics.
La desinhibida barreja de trets i cops de peu de
kung-fu van suposar una dura prova per als actors protagonistes, però el
resultat no va poder ser més impactant. Coreografies tremendament elegants,
salts impossibles i plànols alentits se succeeixen davant els ulls de
l'espectador, que avui en dia està més acostumat a això, però que el 1999
semblava gairebé impossible.
I és que l'acció en Matrix és pur storyboard. Hi ha
angles i enquadraments mesurats al mil·límetre per impactar a l'espectador. Una
de les escenes més impactants es aquella en que es mostra aquest pla angular de Trinity en què
ella deia la mítica frase de "esquiva això" i disparava a l'agent, el
cinema en aquell moment es va enfonsar.
Hi ha molt d'homenatge, de passional en l'elaboració de
la pel·lícula (les influències estètiques del cinema negre al començament i de
les pelis d'arts marcials orientals són evidents), però també molt càlcul i
preparació en cada escena.
No hay comentarios:
Publicar un comentario