MATRIX I LA FILOSOFIA

EL MITE DE LA CAVERNA I MATRIX

El mite de la caverna de Plató és un dels punts importants a l'hora de desentranyar Matrix. En el mite de la caverna es narra com uns esclaus viuen en una cova creient que el que veuen (unes ombres projectades en una paret) és la realitat quan la veritat és que viuen enganyats. Però un d'ells escaparà i veurà la llum del sol, llavors tornarà per rescatar els altres, tot i que corri el risc que el matin per no creure.

Podríem relacionar aquest mite amb l’argument del film, ja que a la humanitat li pot passa alguna cosa semblant, com diu Morfeo: “ets, un esclau, Neo”. Igual que els altres, vas néixer en captivitat. Vas néixer en una presó que no pots ni olorar ni assaborir ni tocar. Una presó per la teva ment. Ho podem comparar amb el que senten els homes de la caverna, les sensacions són similars.

Però Neo és l'esclau que sortirà de la caverna i rescatarà als seus companys. No obstant això, els esclaus defensaran el seu estil de vida i es resistiran a veure la veritat.De totes maneres, Morfeo li adverteix del perill: “Són les ments dels mateixos que intentem salvar. Però fins que no ho fem, segueixen formant part d'aquest sistema i això fa que siguin els nostres enemics. Has de entendre que la majoria ells no estan preparats per ser desendollats. I molts estan tan habituats, depenen tan absolutament del sistema, que lluitarien per protegir-lo”.

EL PROBLEMA DE LA REALITAT

A la pel·lícula Matrix hi ha dos mons:

- El real, que és on les màquines controlen als humans i els sembren per obtenir energia.

- El món de Matrix, que és un món virtual on les ments dels humans són esclavitzades i creuen viure en la normalitat.

Per tant, el component filosòfic de la pel·lícula és el problema de la realitat.

Descartes va analitzar el tema de la realitat i es va preguntar: Com saber si en aquest precís moment no estàs somiant?

Per a Descartes, l'home és la unió de cos i ment, però només de la ment pot provenir la nostra seguretat. L'home pensa. Fins i tot si estem adormits, en el somni tenim el dubte de que estiguem adormits, de manera que tenim una experiència mental que ens permet afirmar que existim.

Això és precisament el que succeeix en Matrix, els humans no saben si el que viuen és real o és un somni. Les màquines han creat una realitat simulada que es confon amb l'autèntica.

EL PROBLEMA DEL CONEIXEMENT DE LA REALITAT

A Matrix tots viuen connectats a un programa de realitat virtual. Les experiències que tenen els humans són creades mitjançant estímuls artificials. Així ho expressa Morfeo:

“Què és real? De quina manera definiries real? Si et refereixes al que pots sentir, al que pots olorar, al que pots assaborir i veure, la realitat podria ser senyals elèctrics interpretades pel teu cervell.”

Els filòsofs porten segles plantejant fins a quin punt el que percebem pels sentits és necessàriament real. Kant va plantejar el problema en els següents termes: el que coneixem a través dels sentits és el fenomen, el donat a la nostra experiència.

Per rebutjar tot allò que es pugui posar en dubte de forma raonable (per tal de trobar una primera veritat aclaparadora i impossible de refutar):

1. L'argument de l'error dels sentits:

Com que els sentits, en algunes ocasions ens porten a error, com en el cas dels miratges, per exemple, podem estar segurs que no ens enganyen sempre?

En Matrix, els sentits semblen fer referència a un món real, i no obstant això, tot és fruit d'una il·lusió.

2. L'argument del somni:

Podria passar que tot el que un subjecte creu real fos fruit d'un somni, ja que en altres ocasions, les il·lusions del son poden induir a error el creure que es tracta d'experiències reals.

La situació en què es troben els endollats a Matrix és bastant similar a un somni col·lectiu, en el qual els individus creuen estar vivint en el món real, com si es tractés d'un llit en el qual es jeu durant el son.

Els somnis poden ser, almenys en principi, font de coneixement.

3. L'argument del geni maligne:

El subjecte no pot estar segur que cap de les seves vivències es correspon amb la realitat. Si aconsegueix trobar una veritat sobre la qual no pogués enganyar aquest geni maligne i tot poderós haurà aconseguit la primera veritat indubtable que li permeti, a partir d'ella, construir un sistema de coneixement més enllà de tot escepticisme.

Per tant, fins i tot en el suposat cas que un geni maligne i tot poderós ens enganyés fa a les nostres percepcions, hi hauria alguna cosa en el que no podria enganyar-nos: no podria fer-nos creure que no som una cosa que pot ser enganyat, cosa que pensa, un ésser pensant. D'aquí va extreure Descartes seva famosa expressió: "penso, per tant existeixo". El subjecte existeix almenys com un ésser pensant.

A Matrix, les màquines són el geni maligne, que ha posat tota la seva indústria a enganyar la humanitat per aprofitar la seva bioelectricitat com a combustible. No es tracta d'un geni maligne d'origen màgic o místic que enganya els homes sobre les seves percepcions per una espècie de poder semblant al diví, sinó les màquines, creades per l'home, que es van rebel·lar contra aquest i el van sotmetre a aquest estat amb el poder de la tecnologia.