Critica ...

El dossier ens comença plantejant la idea de que la dignitat és el valor que posseeix l’ésser humà, la qual és la base del funcionament – i en sí mateixa, la creació – de la democràcia que avui dia regeix el nostre sistema polític. La democràcia presumeix de recolzar-se en la autonomia, la responsabilitat i la solidaritat, però és del tot cert això? Bé, si dediquéssim una estona a escoltar les promeses que els partits polítics fan al poble, veuríem que la major part d’aquestes no s’arriben a complir mai. Per tant, ja estem posant en dubte tant la responsabilitat de les persones que voten a certs partits, com la del propi polític, ja que podríem arribar a dir que no complir una promesa és un acte de irresponsabilitat i també un atac en contra la solidaritat. Un cop arribats a aquest punt, trobem als ciutadans que no creuen en aquest model de política, o més ben dit, no creu en aquesta suposada democràcia. Aquesta gent és revela (alguns d’ells amb excessiva violència) en contra dels partits polítics. Des del nostre punt de vista, creiem que podríem buscar maneres de expressar les idees de cadascú, tot i que també és cert que a vegades sembla necessària la violència perquè els caps del poder et facin el més mínim cas. En últim lloc, el dossier ens explica la repercussió que els mitjans provoquen dins la política. És obvi dir que tant les televisions com les ràdios i altres mitjans són una eina idíl·lica per donar-se a conèixer entre la població. Però també cal dir que un desmesurat ús d’aquests mitjans pot suposar una excessiva manipulació en els oients o telespectadors i provocar un efecte advers, és a dir, negatiu. No seria cap bogeria dir que el que realment busquen els polítics és aquest efecte advers, oi?