Quan parlem sobre la capacitat de
simbolització de l’ésser humà, estem englobant totes aquelles expressions, ja
siguin verbals o no verbals, que posseïm en vers la resta d’animals.
Poc a poc, hem anat desenvolupant gestos, imatges i
fins i tot paraules determinades que ens ajuden a interactuar amb el nostre
entorn i s’adapten a la situació a la que ens estem enfrontant. No obstant, si
observem la comunicació de la que disposen els altres animals, ens fixem en que
el seu repertori d’estímuls es limita a una simple eina de supervivència molt més
senzilla que la dels humans, i no tenen la capacitat d’empatitzar mitjançant un
“ho sento”, una palmada a l’esquena o una abraçada.
En conclusió, podem dir que la
capacitat de simbolització de l’esser humà va més enllà dels marges purament
biològics i avui dia s’ha convertit en un recurs indispensable, a l’hora que
bonic i privilegiat, en totes les nostres vides.
No hay comentarios:
Publicar un comentario