Intel·ligència Múltiple- Àlex Sabanes

Amb la intel·ligència que em sento mes identificat és amb la corporal-cinestèsica, que és la capacitat d'utilitzar el mateix cos per realitzar activitats o resoldre problemes. Es distingeix pel desig de moure's, la tendència a estar en moviment, Interactuar amb l’entorn a partir de sensacions somàtiques. Hem sento identificat ja que jo soc un noi bastant mogut i sempre m'agrada fer coses relacionades amb l'esport. Amb això no vull dir que no tingui mes intel·ligències, segons Gardner, tots tenim alredador de 4 intel·ligències, i amb les que també em sento identificat son la Intel·ligència interpersonal, la Intel·ligència intrapersonal i per finalitzar la Intel·ligència lògica-matemàtica

Què es l'ésser humà? El Vídeo

En el nostre vídeo de filosofia sobre l’ésser humà, hem volgut destacar el que ens ha semblat més interessant i rellevant sobre el que hem estat treballant tot aquest tercer trimestre.

Per començar el nostre vídeo, hem fet una definició del que per nosaltres és l’ésser humà, és a dir, és aquell que crea coneixements i elabora discursos per poder explicar la realitat que l’envolta. Però també es planteja qui és per si mateix, com un element més que està en la realitat.

Com a éssers vius que som tenim unes sèrie de semblances amb els altres animals, més ben dit, amb els primats: el bipedisme, el lliurament de les extremitats superiors... Però nosaltres ens hem volgut centrar en allò que ens fa diferents. Per aquest motiu un dels principals temes que hem tractat són aquestes diferències, la simbolització, el fet de que som conscients de la nostre pròpia mort, que sabem on estan els límits del nostre cos, entre d’altres.

Com a segon pilar que subjecta el nostre vídeo, ens hem qüestionat, tots els humans som iguals? O també hi ha unes característiques externes que ens diferencien uns dels altres? A partir de la informació dels apunts hem elaborat una resposta i aquesta és que no, això es degut a que tenim unes capacitats concretes que fan que cada un de nosaltres sigui únic i irrepetible. Per tant, ens hem centrat en les intel·ligències múltiples de Howard Gardner, en les quals exposa que cada persona pot tenir unes capacitats per a uns factors determinats. En el vídeo hem volgut representar algunes d’aquestes intel·ligències com per exemple la musical o la interpersonal.

Per últim, desprès d’haver revisat totes les teories sobre l’ésser humà, la que ens ha semblat més interessant ha estat la d’Axel Honneth ja que es amb la que estàvem d’acord tot el grup. Aquesta teoria diu que els pilars fonamentals de l’ésser humà són l’amor, la solidaritat i el dret en les seves fases positives i negatives. Però com el món ja està prou ple de desgracies, ens em volgut centrar en les parts positives de la teoria de Honneth. Que són l’amor, tant amb la família, amb els amics o amb la parella, la solidaritat amb els altres i el dret a tenir els nostres propis drets.

Intel·ligències Múltiples. Joan Martínez

Segons Howard Gardner, el principal teòric de les intel·ligències múltiples, tothom destaca, aproximadament, en tres o quatre de les vuit que observem. Dins d'aquestes que "se'ns donen millor", tothom destaca en una per damunt de les demés. En el meu cas, opino que la intel·ligència en la que més poden explotar les meves qualitats és la cinestèsica. Bé és cert que relacionar-me amb les altres persones també m'és prou senzill i còmode, però les meves condicions físiques i mentals em permeten destacar en aquelles tasques que suposin un esforç tant físic com mental a l'hora. Sempre he sigut un amant de l'esport, sobretot el futbol, i m'hi podria passar hores practicant-lo o, fins i tot, també presenciant-lo, ja que també aprenc molt i passo una estona molt agradable.

Les intel·ligències- Laia Montesinos Batlle

Howard Gardner va proposar el Model de les intel·ligències múltiples, en aquest, especificava que existeixnet 7 tipus diferents d'intel·ligències, no només la logico-matemàtica, com és creia abans. D'aquestes intel·ligències cada un de nosaltres té com a mínim quatre que destaquen sobre les altres, en el meu cas aquestes serien la intel·ligència corporal-cinestètica, la musical i l'espacial.

A través d'aquest vídeo que he montar podem vuere reflectores les tres intel·ligències que em defineixen, la coporal-cinestèsica i la musical están reflectores a partir d'un troç del ballet "El Llac dels Signes" ja que es el meu ballet preferit. La dansa m'ha acompanyat tota la meva vida i ho continuarà fent i per això es una de les meves millos habilitas. Així com la música, ja que es una cosa indispensable en la mesa vida i va agafada de la mà amb la dansa. Finalment, l'altre intel·ligència que forma part de mi es l'espacial, es la que com ha capacitas hi ha l'orientació en espais grans, la perspectiva del objectes. Aquesta intel·ligència l'he relacionar amb les copilots ja que han de orientar-se per les carreteres  i portar el cotxe en el pròxim destí. Com jo tumbé sec copilot es trota encertat incorporar aquest fragment en el mes vídeo.

Les Intel·ligències múltiples- Carla Cepeda

Howard Gardner va proposar el Model de les intel·ligències múltiples, en aquest, especificava que totes les persones tenim 7 tipus d'intel·ligències, personalment, d'aquestes 7 intel·ligències amb les que em sento més identificada són la corporal-cinestèsica, la musical i la intel·ligència interpersonal. 

Com ha representació d'aquestes intel·ligències he buscat un vídeo que mostra la part corporal i musical, i a partir d'aquestes, es pot veure també la intel·ligència interpersonal, en la qual el més important és la empatia i la capacitat de sintonitzar emocionalment amb els altres.

Consciència del propi

Tots els éssers  vius utilitzen el seu cos per a diverses finalitats, com poden ser aconseguir aliment, caminar, relacionar-se amb l’entorn i entre ells. En canvi, els humans anem un pas més enllà, és a dir, el controlem, sabem on estan les nostres limitacions, prenem plena consciència del que podem arribar a fer amb ell. 

Aquesta es una de les grans difrències que tenim amb la resta d’animals, degut a ella em pogut crear l’ART, en majusculas, l’expressió per excel·lencia de l’ésser humà.  Amb ella em decobert fins on podem arribar, i que no fan falta les paraules per expresar el que sentim o volem dir. Les pintures, dibuixos o altres expressions plasticas al llarg de l'història ens han servit per saber el nostre passat i expressar el que sentim, igual que les escultures. 

Des de un punt de vista més personal, és a dir, des del punt de vista d'una ballarina, és l'art més expressiu i sentimental que existeix. Els moviments, laforça que els hi donguis, juntament amb la música i l'expressió de la cara són els ingredients perfectes per a la millor recepte.  

ÉSSERS OBERTS AL MÓN

Som éssers oberts al món, més enllà de la realitat immediata. A partir de la nostra intel·ligència som capaços d'anar més enllà de les situacions concretes , omplint-les de sentit, de voluntat. L'ésser humà és l'únic animal capaç de dir no, d'actuar a partir de la pròpia voluntat, del lliure albir, escollint el futur construint-lo.

Som éssers anclats a una forma de vida ja que vivim en una societat, i per molt que vulguem escapar d'ella, ens influeix a la mateixa vegada que ens crea la nostra subjectivitat, perquè encara que estiguem immersos en una cultura o forma de vida, aconseguim crear idees pròpies, i això és una de les coses que ens diferencia dels altres animals, crear i raonar. Som capaços de prendre les nostres pròpies decisions, al contrari dels animals, que viuen normalment en manada seguint una forma de vida que depèn bàsicament del clima, del lloc on viuen i de com poden aconseguir menjar i aigua per sobreviure. L'ésser humà viu en una educació cultural mentre que els animals busquen exclusivament la seva supervivència.

IMAGINAR I RAONAR

Raonar bé és pensar amb lògica. Quan imaginem també estem raonant per descomptat, per exemple podem imaginar que estem volant com un ocell, aquest fet, somiar desperts, no és fruit d'un raonament il·lògic, ja que només imaginant-ho no passa absolutament res. Pensar que realment podem volar com els ocells en la realitat si seria un raonament totalment fora de la lògica. També lògicament es pot imaginar moltes coses amb un sentit molt més ajustat a la realitat, com fem la majoria de vegades. Imaginar no és un pensament inconscient.

La capacitat de simbolització de l'ésser humà

Quan parlem sobre la capacitat de simbolització de l’ésser humà, estem englobant totes aquelles expressions, ja siguin verbals o no verbals, que posseïm en vers la resta d’animals.

Poc a poc, hem anat desenvolupant gestos, imatges i fins i tot paraules determinades que ens ajuden a interactuar amb el nostre entorn i s’adapten a la situació a la que ens estem enfrontant. No obstant, si observem la comunicació de la que disposen els altres animals, ens fixem en que el seu repertori d’estímuls es limita a una simple eina de supervivència molt més senzilla que la dels humans, i no tenen la capacitat d’empatitzar mitjançant un “ho sento”, una palmada a l’esquena o una abraçada.

En conclusió, podem dir que la capacitat de simbolització de l’esser humà va més enllà dels marges purament biològics i avui dia s’ha convertit en un recurs indispensable, a l’hora que bonic i privilegiat, en totes les nostres vides.

 

Sentiment del propi cos

Tots en algun moment ens hem sentit angustiats,tristos o alegres. Aquets son alguns dels sentiments que sentim en el cos i els podem identificar, però els que no sabem identificar? Mai hos ha passat que noteu que hos passa algo però no saps el que es? no saps si estas trist, o si estas capbaix, pero saps que et passa algo, són dies que no tens ganes de fer res, nomès tens ganes de arribar a casa, tancarte al habitació i ficar-te al llit. Amb aixó vull dir que si, que coneixem els sentiments que té el nostre cos, i sabem com vence'ls o potenciar-los;En canvi els que no podem identificar no sabem que fer, i ens sentim estranys amb nosaltres mateixos.

Critica ...

El dossier ens comença plantejant la idea de que la dignitat és el valor que posseeix l’ésser humà, la qual és la base del funcionament – i en sí mateixa, la creació – de la democràcia que avui dia regeix el nostre sistema polític. La democràcia presumeix de recolzar-se en la autonomia, la responsabilitat i la solidaritat, però és del tot cert això? Bé, si dediquéssim una estona a escoltar les promeses que els partits polítics fan al poble, veuríem que la major part d’aquestes no s’arriben a complir mai. Per tant, ja estem posant en dubte tant la responsabilitat de les persones que voten a certs partits, com la del propi polític, ja que podríem arribar a dir que no complir una promesa és un acte de irresponsabilitat i també un atac en contra la solidaritat. Un cop arribats a aquest punt, trobem als ciutadans que no creuen en aquest model de política, o més ben dit, no creu en aquesta suposada democràcia. Aquesta gent és revela (alguns d’ells amb excessiva violència) en contra dels partits polítics. Des del nostre punt de vista, creiem que podríem buscar maneres de expressar les idees de cadascú, tot i que també és cert que a vegades sembla necessària la violència perquè els caps del poder et facin el més mínim cas. En últim lloc, el dossier ens explica la repercussió que els mitjans provoquen dins la política. És obvi dir que tant les televisions com les ràdios i altres mitjans són una eina idíl·lica per donar-se a conèixer entre la població. Però també cal dir que un desmesurat ús d’aquests mitjans pot suposar una excessiva manipulació en els oients o telespectadors i provocar un efecte advers, és a dir, negatiu. No seria cap bogeria dir que el que realment busquen els polítics és aquest efecte advers, oi?

Consciencia de la pròpia mort

Pel que fa al comportament de l'ésser humà te trets propis de la vida animal, com la independència respecte del medi i el control sobre aquest, però també gaudeix d'uns trets diferents, entre ells la consciència de la pròpia mort.  


Des de que naixem i durant tota la etapa de la nostra vida, vivim conscienciats de la nostra pròpia mort tot i que hi trobem diferents reaccions al parlar-hi respecte aquest tema.
Molta gent sent por i respecte per el fet de pensar que la seva vida ha arribat al final i ja no podrà viure ni gaudir de moltes més experiències que li queden encara.
Altres opinions son una mostra de indiferència, ja que pensen que cadascú te el seu final i ja s'ha tingut  suficient temps per viure tot el que s'ha volgut.


Per tant podríem dir que els ésser humans som conscients de la mort i del nostre final però quan hem de reflexionar i parlar al respecte alguns sentim angoixa i d'altre en canvi indiferència.

DEMOCRÀCIA I SOCIETAT MEDIÀTICA

Enveja

Jo he escollit com a tema l'enveja en les reds socials. 

Una red social on és veu reflexada l'enveja podria ser Instagram que és la mes utilitzada,molta gent a començat a utilitzar aquesta red per penjar les coses que es compra perque els altres ho veguin, i moltes de les persones intentan imitar-te compran les coses que tens per intentar tindre la mateixa fama o popularitat que tú.

Això en part es dolent perque la gent comença a perdre la seva personalitat i intenta adoptar una d'un altre persona, això pot causar algunes coses negatives a la persona, com que fagi qualsevol cosa per tindre el que l'altre persona sense importar res, i lo millor es tindre la teva personalitat i ser tu mateix.

Alex Sabanés

1r G Batxillerat

El dret a la privacitat

Cada un de nosaltres reclama tenir la nostre privacitat a Internet,  realment sabem a que ens referim quan ho diem? Que es la privacitat a Internet? Doncs bé, quan és parla de la privacitat a Internet es refereix al control de la informació que posseeix un determinat usuari que es connecta a Internet, interactuant per mitjà de diversos serveis en línia amb els que intercanvia dades durant la navegació. Cal tenir en compte que actualment no hi ha una privacitat real a Internet, pel fet que encara hi ha una estructura primitiva informàtica.

El cas Apple- FBI sería un exemple d'aquest tema. Fa poc va sortir la notícia del "cas iphone" on apple s'oposava a permetre l'acces a les autoritats de l'FBI en el marc d'investigació criminal, el qual a reobert el dabat sobre la separació entre les llibertats civils i la protecció de les dades personals, ja que com a usuaris tenim uns certs drets que han de ser respectats com la privacitat i si finalment Apple si cedís aniría totalment en contra de la seva política. 

A conseqüencia de tota aquesta polèmica, fa qüestió de dies l'aplicació de missatgeria Whats App ha decidit canviar i millorar les seves polítiques de privacitat, creant un sistema de missatgeria instantanea totalment privat. 

Desprès d'haver vist tot això, canviarem la nostre manera de veure el que pobliquem a les xarxes? Aquests exemple, entre molts altres, ens ensenyen que res del que publiquem a les xarxes socials està segur ja que pot acabar sortint a la llum per més que ho borrem. Per aquest motiu, pensem que hauria d'adgistir una política total de privacitat per a les persones, és a dir, a ningú només que tu mateix pot saber les teves coses mes privades.

http://www.abc.es/tecnologia/redes/abci-caso-apple-fbi-cuando-chocan-libertad-privacidad-y-justicia-201602242209_noticia.html 

Absorvits per les noves tecnologias

Les noves tecnologies han fet evolucionar l’historia i han obert nous horitzons que abans no s’havien contemplat, però per contra partida han provocat un petit pas endarrere en les relacions personals.   

Moltes vegades em sentit dir que les xarxes socials són una eina per comunicar-nos amb persones que no podem veure sovint o que estan lluny de nosaltres, o simplement per compartir la nostre vida  amb el món. Però de que ens serveix? Ens pot afectar el fet de exposar el que fem? Els nostres gustos? 

La comunicació a través de la pantalla esta bé amb aquellas persones llunyanes però sino es una eina perjudicial per la nostre comunicación cara a cara.  Aquest fet tant simple ens pot comporta gres problemes en un futur, degut a que ens faltara aquesta eina per mentenir una bona relación amb les persones que ens envolten. 

D'altre banda el fet de crear perfils nostres a les sarxes socials pot comporta que ens manipulin o que ens influencia-hi'n persones externas que no coneixem. I d'aquesta manera acabar perdent la relación amb persones prosperes a nosaltres. Per tant, podem dir que les xarxes socials , i en definitiva les noves tecnològies tenen una serie de connotaciones negativas que les hem de saber regular.

Laia Montesinos Batlle

1r Batxillerat G

La dependència de la tecnologia

La tecnologia ha estat desenvolupada per afavorir les persones  tot facilitant les tasques que aquestes podien fer per elles mateixes.

Actualment, la societat considera les noves tecnologies com a béns de primera necessita. Podem dir que això provoca una dependència cap a les màquines com per exemple el mòbil, què és la màquina que portem a sobre en tot moment i que fem servir constantment sense adonar-nos (per buscar informació, per comunicar-nos, per fotografiar...).

Gastem una gran quantitat de temps que emprem  en aquestes noves tecnologies. En el cas dels adolescents, suposa una inmensa manca de temps pels estudis i la pràctica d'esports i/o lleure.

 ¿Realment les noves tecnologies afavoreixen en la comunicació entre les persones i el seu entorn? O potser les aïlla?

Ester Martínez

1r Batxillerat G

Ètica i política, compatibles?

Per començar la nostre reflexió sobre si l política és ètica, definirem els dos conceptes per desprès poder-los comparar millor.

La política és una activitat orientada en forma ideològica a la presa de decisions d'un grup per assolir certs objectius. També pot definir-se com una manera d'exercir el poder amb la intenció de resoldre o minimitzar el xoc entre els interessos oposats que es produeixen dins d'una societat.

Per altre banda, l’ètica es relaciona amb l’estudi de la moral i de l’acció humana.  Aquesta paraula prové del grec, i vol dir caràcter. Per tant, podem dir que l’ètica és una una declaració moral que elabora afirmacions i defineix el que és bo, dolent, obligatori, permès, etc. pel que fa a una acció o a una decisió.                                                                                                      

L'ètica, doncs, estudia la moral i determina com han d'actuar els membres d'una societat. Per tant, se la defineix com la ciència del comportament moral.  L'ètica ajuda a la justa aplicació de les normes legals en un Estat de dret, però en si mateixa no és punitiva des del punt de vista jurídic, sinó que promou una autoregulació.

Una cop clars els conceptes de l’ètica i la política ja les podem comparar, per comprendre si el lligam que les uneix es positiu o pel contrari la seva relació es negativa.

Al sentir a parlar de política i els seus derivats, una de les paraules amb la que la relacionem es l’ètica i la moral, ja que la política hauria de ser ètica i també hauria de  respectar la mortal de les persones. Però realment la política les respecta? Si fos afirmativa la resposta, com es que encara hi ha dictadures? 

Podem arribar a la conclusió que la ètica i la política són competibles però no sempre es respecten una a l'altre, degut a que la política, en certa manera, passa per sobre de l'ètica.  Amb això volem dir que la política ha de respectar l'ètica en el territori el qual està governant i les seves normes morals.

Empatia

El meu comentari individual intentarà relacionar l’empatia amb el capítol de la sèrie “Black Mirror” que hem visualitzat a classe.

He escollit aquest tema perquè em va sobtar el fet de que la gent d’arreu del món mirés amb tan gran entusiasme el delicat acte que el primer ministre d’Anglaterra es va veure obligat a dur a terme, com si els hi anés la pròpia vida. Bé es cert que un esdeveniment com aquest es veu un cop a la vida, però des del punt de vista humà és obvi que en la situació del primer ministre a tothom li hagués agradat tenir la màxima privacitat possible, dins d’uns marges que són inevitables dins d’aquell context. Un cop arribats en aquest punt, és on entra en joc l’empatia, la qual definim, d’una manera general, com l’acte de posar-se en la pell d’un individu mitjançant la somatització de les seves emocions. Per tant, crec que en el capítol que hem vist a la classe, les persones que observem a la sèrie demostren molt poca empatia per la seva part ja que en cap moment tenen en compte com es pot sentir el protagonista.

Com a conclusió, podríem dir que si la gent mostrés més empatia – no només a la sèrie, sinó també en el món en el que vivim-, tothom gaudiria d’una major privacitat i, per tant, d’una major llibertat ja que els seus actes no tindrien tanta repercussió a nivell col·lectiu i no es veurien tan condicionats per el fet del què diran.

Joan Martínez

1r Batxillerat G 

Desconnectar per connectar

A la actualitat, les xarxes socials tenen una gran importància dins la nostra societat, reflecteixen la necessitat de l'èsser humà d'expressió i de reconeixement. S'han transformat en llocs on molts es senten identificats i comparteixen interesos en comú com la música, opinions o preferenecies personals. 

Tot i tenir moltes avantatges, les xarxes també tenen moltes desavantatges, i es que avui en dia molta gent passa més estona pendent del mòbil i dels seus aparells electrònics que de les altres persones que ens envolten. Les xarxes socials han fet que de vegades, ens oblidem de gaudir de la vida. Estem tan pendents d'explicar el que fem, de veure les últimes novetats, de saber el que han penjat els altres, que no estem realment aquí.

Des del meu punt de vista necessitem allunyar-nos puntualment de la tecnologia que tant ens dóna però que tant ens pot treure si no la fem servir amb uns bons hàbits. 

En l'àmbit profesional paguem un preu alt: cada vegada ens costa més concentrar-nos en una cosa i acabar-la sense distraccions o aturades. En l'àmbit personal paguem un preu encara més gran: ens perdem coses que només passen una vegada a la vida.

El següent vídeo és un gran exemple de totes les coses que ens podem perdre per culpa d'estar tant pendents de les xarxes socials i no gaudir la vida d'una manera més real. 

Carla Cepeda

1r Batxillerat G

La comunicació a través dels dispositius mòbils

A mesura que a anat passant el temps els camps de la comunicació i les noves tecnologies han anat evolucionant amb rapidesa, fins arribar al punt de crear en nosaltres una certa dependència.

Per una banda ens beneficien a l'hora de facilitar-nos la comunicació entre tots nosaltres, a més, ens aporten diferents aplicacions que ens ajuden en el nostre dia a dia.

Tot i així, no tot son avantatges. Com hem dit abans, els telèfons mòbils han creat una certa dependència en la societat, sobretot en els joves, que provoca una addicció i que a llarg termini pot arribar a afectar en els estudis i en la vida d'ells mateixos. 

Com conclusió podríem dir que la comunicació a través dels dispositius mòbils es positiva i ens beneficia en molts aspectes sempre i quan es faci un ús amb moderació. 

Carmen Filgaira

1r Batxillerat G

Vídeo felicitat

Codi deontològic

Aquest el nostre codi deontològic dels estudiants, on recollim totes les normes bàsiques que ha de seguir tot bon alumne, són les segënts:

Respectar els estudiants
Segons aquest codi, l'alumne haurà de respectar i tenir una actitud cooperativa atenta amb els seus companys, intentant sempre relaxar-se si està molt nerviós, ja que ells ens hauran d'acompanyar tota l'etapa d'estudi.
La bona relació amb els companys de classe es molt important per desenvolupament personal de cada un dels alumnes, per tal de que no sorgeixin problemes de relació tipus bulling o cyberbulling.
Cada un dels companys de classe te el dret i el deure de respectar els altres i que el respectin a ell. D'aquesta manera entre tots ens podem ajudar a solucionar els petits problemes de cada dia o els problemes acadèmics.

Concluïm dient, que un bon clima a les aules es molt important ja que influeix directement o indirectament al desenvolupament personal.

Mantenir uns modals i mai sobrepassar-los
A part de que ha de ser considerada una norma en la via quotidiana, és un dels principals requisits per tal de que hi hagi una bona convivencia.

Ser justos
Dins d'aquest punt podem incloure les següents ideas que cada estudiant ha de complir:

• Buscar i acceptar l'equilibri i la veritat en les decisions personals i dels altres; acceptar la distribució de deures i drets entre els membres de la comunitat.
• Respectar al tutor, sense cap excepció, la dignitat de la persona humana i els drets i llibertats que li són inherents, sempre amb tracte amable i tolerància.
• Comprometre’s a estar sempre disposat a superar totes les dificultats que es manifestes, així com treballar arduament per aconseguir superar les seves metes.

Esforçar-se el màxim possible

Donar el màxim en cada una de les coses que fas es important per poder rendir el màxim i disfrutar d'alló que fas. Es imprescindible intentar sempre assolir la millor nota i esperar el más alt, d'aquesta manera no et conformaras amb el primer resultar o el primer treball, sinó que siempre aniràs un par más enllà.

Tolerància
Acceptar els demés tal como són, amb els seus defectes i virtuts. Respectar la seva integritat personal i opinions, encara que siguin diferents a les pròpies ja que d’aquesta manera, la diversitat enriqueix al conjunt humà. No realitzar activitats discriminatòries de cap tipus, així com amb caràcter racista, polític o religiós.

Cuidar el mobiliari
Els materials que proporciona l'escola s'han de respectar ja que no sóm els únics que els utilitzem i han de durar per les generaciones futures.

Honestadad
No copiar dels companys, no mentir, ni apropiar-se de cap document no autoritzat. No fer cap copia-enganxa en els trebles d'altres pàgines, sinó que tot el redcoat sigui tret de l'imaginació de l'alumne. Al mateix que en els examnes, no està permés copia ja que d'aquista manera no s'apren.

Responsabilitat
Actuar amb compromís, responsabilitat, puntualitat i predisposició d’aprenentatge, tenint en compte totes les tasques que l’alumne ha de dur a terme i realitzar-les de manera adequada.

Respecte
Cuidar la integritat i la honra de las persones que conformen el conjunt acadèmic així com professors, companys i les demés persones responsables d’altres tasques.

Ajudar els nostres companys
Algunes vegades els companys de classe ens preguntaran algun dubte sobre les asignatures i haurem d'estar dispostas a contestarl-les, ja que d'aquesta manera ajudem als altres i si lagun dia necesitem la seva ajuda sabem que ens ajudaran.

Filofoto. Carmen Filgaira

He triat aquesta filofoto relacionada amb l'ètica perque te a veure amb els nivells i estadis, en concret al nivell postconvencional i l'estadi de drets prioritaris i contracte social que el fet de nèixer ja ens dona uns drets i en aquest cas ens dona el dret a escollir la ideologia que volem seguir.

En la fotografía observem un "testigo de jeohva" prohibint una transfusió de sang a un altre perque va en contra dels seus pensaments. Això ens fa veure que hi ha una contradicció amb l'ètica, ja que ella diu que el que s'hauria de fer es tot el posible per salvar la vida la persona en canvi la ideologia d'aquesta persona no.

Filofoto. Alex Sabanes

En aquesta imatge podem observar, malauradament, una situacio que va suceir fa pocs mesos i que deixa en evidència la suposada predisposició a acabar amb els conflictes bèlics per part de grans organitzacions com la Unió Europea.

Ètica i moralment en el segle XXI no hauria de estar permès que algunes persones d'aquest mòn passi per aquestes circumstancies, ja que són igual  que nosaltres i es mereixen el mateix tracte i el mateix respecte.

Filofoto. Joan Martínez

A primera vista, podria semblar que aquesta imatge no consta de cap contingut filosòfic. No obstant, l'essència de la filosofia no és altra que questionar tot allò que ens envolta i és per això que he decidit endinsar-me en la part més filosòfica d'aquesta fotografia.
Podem observar el famós protagonista de la serie "Los Simpson", Homer Simpson. Tothom sap que aquest personatge es troba constantment en situacions on ha de prendre decisions (ja sigui com a pare o professionalment) i es caracteritza per no prendre, sovint, la més convenient. Però, qui decideix si és la més convenient?. Des del seu punt de vista irresponsable i lliberal, ell creu que prèn les decisions més correctes i podriem dir que és feliç amb la vida que porta; Té una familia, feina, amics, etc. Tot i això, segons el seu entorn dins la serie i també des del punt de vista del espectador, considerem que no sempre prèn les decisions més correctes ètica i moralment, ja que imposa sempre les seves necessitats (sovint no massa importants) a les dels demés i no s'ajusta als principis morals i ètics valorats per a la societat. Dit això, m'agradaria que aquest exemple fos transportat a les nostres vides quotidianes. En primer lloc, hem d'imposar les condicions que ens afavoreixin encara que aquestes suposin un obstacle per als demès?. I en segon lloc, a l'hora de prendre decisions, és important seguir un codi moral i ètic?. Des del meu punt de vista, la resposta a aquestes preguntes es troba en la correcta barreja entre les que afavoreixen la nostra persona i les que ajuden a millorar la convivència de la societat.

Filofoto. Ester Martínez

En aquesta fotografia podem observar una persona sobre una corda que no sap cap a on anar. Veiem també que, a cada extrem de la imatge, apareixen dues mans; una amb el polze cap a dalt, indicant la decisió "correcte", i l'altre amb el polze cap a baix, indicant la decisió "incorrecte".

He escollit aquesta fotografia perquè moltes vegades ens trobem en una situació de dilema ètic i moral. Quin és el camí correcte? Si decideixo caminar cap a la dreta, estaré actuant d’una manera moralment acceptable... però si ho faig cap a l’esquerra, estaré fent-ho incorrectament, encara que la meva ètica personal m'ho justifiqui, ja que els meus fins són correctes?

Filofoto. Carla Cepeda

                                           

He triat aquesta foto perquè penso que tal i com deia Kant, fan falta uns postulats universals en els quals tothom sigui conscient d'uns quants valors morals que hauríem de tenir tots per igual, sense importar a quin pais visquis o quina sigui la teva religió. Penso que actes com maltractar a una persona o matar no poden ser justificats de cap manera i que per això fa falta que hi hagi un universalisme ètic que fagi que tothom pugui veure que aquest tipus d'actes són immorals.