MATRIX I LA FILOSOFIA

EL MITE DE LA CAVERNA I MATRIX

El mite de la caverna de Plató és un dels punts importants a l'hora de desentranyar Matrix. En el mite de la caverna es narra com uns esclaus viuen en una cova creient que el que veuen (unes ombres projectades en una paret) és la realitat quan la veritat és que viuen enganyats. Però un d'ells escaparà i veurà la llum del sol, llavors tornarà per rescatar els altres, tot i que corri el risc que el matin per no creure.

Podríem relacionar aquest mite amb l’argument del film, ja que a la humanitat li pot passa alguna cosa semblant, com diu Morfeo: “ets, un esclau, Neo”. Igual que els altres, vas néixer en captivitat. Vas néixer en una presó que no pots ni olorar ni assaborir ni tocar. Una presó per la teva ment. Ho podem comparar amb el que senten els homes de la caverna, les sensacions són similars.

Però Neo és l'esclau que sortirà de la caverna i rescatarà als seus companys. No obstant això, els esclaus defensaran el seu estil de vida i es resistiran a veure la veritat.De totes maneres, Morfeo li adverteix del perill: “Són les ments dels mateixos que intentem salvar. Però fins que no ho fem, segueixen formant part d'aquest sistema i això fa que siguin els nostres enemics. Has de entendre que la majoria ells no estan preparats per ser desendollats. I molts estan tan habituats, depenen tan absolutament del sistema, que lluitarien per protegir-lo”.

EL PROBLEMA DE LA REALITAT

A la pel·lícula Matrix hi ha dos mons:

- El real, que és on les màquines controlen als humans i els sembren per obtenir energia.

- El món de Matrix, que és un món virtual on les ments dels humans són esclavitzades i creuen viure en la normalitat.

Per tant, el component filosòfic de la pel·lícula és el problema de la realitat.

Descartes va analitzar el tema de la realitat i es va preguntar: Com saber si en aquest precís moment no estàs somiant?

Per a Descartes, l'home és la unió de cos i ment, però només de la ment pot provenir la nostra seguretat. L'home pensa. Fins i tot si estem adormits, en el somni tenim el dubte de que estiguem adormits, de manera que tenim una experiència mental que ens permet afirmar que existim.

Això és precisament el que succeeix en Matrix, els humans no saben si el que viuen és real o és un somni. Les màquines han creat una realitat simulada que es confon amb l'autèntica.

EL PROBLEMA DEL CONEIXEMENT DE LA REALITAT

A Matrix tots viuen connectats a un programa de realitat virtual. Les experiències que tenen els humans són creades mitjançant estímuls artificials. Així ho expressa Morfeo:

“Què és real? De quina manera definiries real? Si et refereixes al que pots sentir, al que pots olorar, al que pots assaborir i veure, la realitat podria ser senyals elèctrics interpretades pel teu cervell.”

Els filòsofs porten segles plantejant fins a quin punt el que percebem pels sentits és necessàriament real. Kant va plantejar el problema en els següents termes: el que coneixem a través dels sentits és el fenomen, el donat a la nostra experiència.

Per rebutjar tot allò que es pugui posar en dubte de forma raonable (per tal de trobar una primera veritat aclaparadora i impossible de refutar):

1. L'argument de l'error dels sentits:

Com que els sentits, en algunes ocasions ens porten a error, com en el cas dels miratges, per exemple, podem estar segurs que no ens enganyen sempre?

En Matrix, els sentits semblen fer referència a un món real, i no obstant això, tot és fruit d'una il·lusió.

2. L'argument del somni:

Podria passar que tot el que un subjecte creu real fos fruit d'un somni, ja que en altres ocasions, les il·lusions del son poden induir a error el creure que es tracta d'experiències reals.

La situació en què es troben els endollats a Matrix és bastant similar a un somni col·lectiu, en el qual els individus creuen estar vivint en el món real, com si es tractés d'un llit en el qual es jeu durant el son.

Els somnis poden ser, almenys en principi, font de coneixement.

3. L'argument del geni maligne:

El subjecte no pot estar segur que cap de les seves vivències es correspon amb la realitat. Si aconsegueix trobar una veritat sobre la qual no pogués enganyar aquest geni maligne i tot poderós haurà aconseguit la primera veritat indubtable que li permeti, a partir d'ella, construir un sistema de coneixement més enllà de tot escepticisme.

Per tant, fins i tot en el suposat cas que un geni maligne i tot poderós ens enganyés fa a les nostres percepcions, hi hauria alguna cosa en el que no podria enganyar-nos: no podria fer-nos creure que no som una cosa que pot ser enganyat, cosa que pensa, un ésser pensant. D'aquí va extreure Descartes seva famosa expressió: "penso, per tant existeixo". El subjecte existeix almenys com un ésser pensant.

A Matrix, les màquines són el geni maligne, que ha posat tota la seva indústria a enganyar la humanitat per aprofitar la seva bioelectricitat com a combustible. No es tracta d'un geni maligne d'origen màgic o místic que enganya els homes sobre les seves percepcions per una espècie de poder semblant al diví, sinó les màquines, creades per l'home, que es van rebel·lar contra aquest i el van sotmetre a aquest estat amb el poder de la tecnologia.

EL DEBAT DE MATRIX

La pel·lícula de Matrix reflexa el gran enigma que tanta gent ha intentat desxifrar mitjançant diverses teories, que, alhora, han generat grans debats entre la nostra societat; Què és real? Que no ho és? Som lliures? No ho som?... Aquestes preguntes, que no disposen d’una resposta que complagui a tothom, son les que el film ha intentat treballar des de un punt de vista cinematogràfic. Segons la pel·lícula, vivim en una constant repressió, sempre imperceptible, a la que ens sotmet Matrix i de la que no ens podrem lliurar d’una altra manera que no sigui combatent en vers el sistema, que ens veu com una plaga a la que s’ha d’exterminar. En altres paraules i des de un punt de vista filosòfic, la pel·lícula ens està indicant, indirectament, que hem de lluitar per a ser lliures i trencar les cadenes que els demés ens imposen en les nostres vides quotidianes, creant així una realitat on tothom pot tenir dret a cercar la felicitat sense dependre de res ni de ningú.

L'ELECCIÓ I LA TRAÏCIÓ DE XIFRA

El triar una pastilla i una altra suposa el conèixer la veritat, però cap la possibilitat de morir o viure en la mentida, però tenir una vida molt plàcida.

Xifra traeix als seus companys perquè està cansat de la vida que porta, tot i viure en la veritat. Dins de Matrix, a Xifra se li assegura una vida d'èxit. Borratxo per la fama i la fortuna que Matrix li pot oferir, sent tot fruit d'una mentida, Xifra traeix als seus companys.
Si em trobés en una situació semblant a la que se li presenta a Neo, prendria la pastilla vermella. Què és el que la veritat em depara? És real tot el que veig, sento, experiment? Per molt difícil que sigui la realitat, preferiria la veritat abans que una mentida. El que anomenem real, en Matrix, el sentir, el olorar, assaborir, veure ... són només senyals elèctrics interpretades pel nostre cervell. És això real, senyals elèctrics? O potser és real la veritat que la pastilla vermella podria oferir-me? Què és real, els senyals elèctrics o la veritat?

REFlEXIONEM....

• Un no pot veure més enllà d'una elecció que no entén. Oracle

• Alguna vegada has tingut un somni, que semblés tan real que no el pots distingir de la realitat? I si no poguessis despertar d'aquest somni, com sabries que aquestes somiant? Morfeo

• No pensis que pots, saps que pots. Morfeo

• Què és real? Com defineixes el real? Si estàs parlant del que pots sentir, el que pots olorar, el que pots assaborir i veure, llavors el real són simplement senyals elèctrics interpretades pel teu cervell. Morfeo

• La ignorància és la felicitat. Xifra

• ¿Per què vols un telèfon si no pots parlar? Smith

• Ser l'escollit és com estar enamorat, ningú et diu si ho estàs o no, només ho saps, al cent per cent, del cap als peus Oracle

• No crec en el destí perquè odio pensar que no sóc jo qui controla la meva vida. Neo

• Si prens la pastilla blava fi de la història. Despertaràs al teu llit i creuràs el que vulguis creure. Si prens la vermella, et quedes al País de les Meravelles i jo t'ensenyaré fins on arriba el cau de conills. Recorda, l'únic que t'ofereixo és la veritat. Res més. Morfeo

• Allibera la teva ment. Morfeo

• Coneix-te a tu mateix. Oracle

TRILOGIA MATRIX

Matrix és una trilogia de pel·lícules de ciència ficció escrites i dirigides pels Germans Wachowski. Protagonitzades per Keanu Reeves, Laurence Fishburne, Carrie-Anne Moss i Hugo Weaving, la mateixa consta de The Matrix (1999), The Matrix Reloaded (2003) i The Matrix Revolutions (2003). Curiosament, les dues últimes van ser rodades alhora però estrenades amb un temps de diferència, aprofitant l'èxit de la primera. Addicionalment, la sèrie de curtmetratges Animatrix mostra material extra, servint alhora d'enllaç entre la primera i les altres dues pel·lícules, i de rerefons per a la trilogia, explicant per exemple l'origen i el desenvolupament de la guerra entre la humanitat i les seves creacions . La saga s'ha convertit en un referent en la ciència ficció, i algunes de les seves escenes de lluita i desafiament de les lleis naturals han estat àmpliament emulades i reflectides tant en altres pel·lícules com en treballs d'aficionats i fanàtics, passant a ser un element de la cultura popular.

CRITICA DE LA PEL·LÍCULA

Darrera de la pel·lícula de Matrix hi trobem tot un fons filosòfic. Hi a apareixen un seguit de preguntes o pensaments filosòfics que van tindre Kant, Baudrillard o Nietzsche (En que consisteix la realitat? Com podem estar segurs de que no vivim en una mentida i estem dOrmint ara mateix?) que surten reflectits en el personatge de Morfeo.

Però la majoria de gent no recorda Matrix per trencar els seus esquemes existencials, sinó més be per els estètics.

La desinhibida barreja de trets i cops de peu de kung-fu van suposar una dura prova per als actors protagonistes, però el resultat no va poder ser més impactant. Coreografies tremendament elegants, salts impossibles i plànols alentits se succeeixen davant els ulls de l'espectador, que avui en dia està més acostumat a això, però que el 1999 semblava gairebé impossible.

I és que l'acció en Matrix és pur storyboard. Hi ha angles i enquadraments mesurats al mil·límetre per impactar a l'espectador. Una de les escenes més impactants es aquella en que es  mostra aquest pla angular de Trinity en què ella deia la mítica frase de "esquiva això" i disparava a l'agent, el cinema en aquell moment es va enfonsar.

Hi ha molt d'homenatge, de passional en l'elaboració de la pel·lícula (les influències estètiques del cinema negre al començament i de les pelis d'arts marcials orientals són evidents), però també molt càlcul i preparació en cada escena. 

LA VERITAT

Filofoto. Ester Martínez.

EL TEMPS

El temps és la clau de la manera en què ho percebem tot. És el temps el que marca cada un dels fets , pensaments i successos en el nostre viatge des que naixem fins que morim . Ens podem imaginar fàcilment un univers sense color o sense llum , però és pràcticament impossible imaginar-nos un món sense temps . No obstant això , fins on la física sembla saber , pot ser que calgui imaginar-se un món sense temps .

En l'antiguitat es va afirmar que els metalls comuns es podien convertir en or , i es va assumir de forma natural que hauria d'existir una substància que realitzés aquest procés. Actualment, assumim que existeix una cosa que marca en transcurs dels esdeveniments. De la mateixa manera que l'espai impedeix que tot succeeixi al mateix lloc , el temps impedeix que tot succeeixi alhora. Però si ho pensem més a fons , és fàcil fer un gest a través de l'espai , però és igual de fàcil fer un gest a través del temps ?

He escollit aquesta imatge perquè m’ha fet pensar molt. A la fotografia apareix un rellotge deformat que representa el dubte de l’existència del temps.

Filofoto. Alex Sabanés

He escollit aquesta imatge, ja que m'ha semblat una clara idea de subjectivisme. A primer cop d'ull a la foto he vist un home amb cara trista i com si estigues pensant en alguna cosa, però si la mirem des de un altre punt de vista podem veure la cara d'una pirata amb el se barret. Amb això es pot dir que no tothom té el mateix punt de vista, ja que algunes persones hauran vist la figura del pirata al principi, i d'altres la persona pensativa.

Filofoto. Carmen Filgaira

He escollit aquesta imatge per que crec que és una clara representació de la realitat imaginaria que portem tots dins. Aquesta, es una criatura de la ment que te una capacitat de fabulació asombrosa i aparentment inesgotable. Els arquitectes d'aquesta realitat son els nostres desitjos i les nostres pors. 

Com en la foto surt molt ben representat, es veu un gat amb un gran ego que es veu en un mirall i es considera com un lleó, i sovint això passa molt en la societat de avui en dia. Veiem el que volem i no la realitat en la que vivim.   

Filofoto. Joan Martínez

Jo he escollit aquesta imatge perquè m'han semblat interessants les dues perspectives possibles, de les quals en podem treure diverses conclusions respectivament.
En el meu cas, la primera imatge que m'ha semblat veure es la d'una escala recolzada a un mirall per la part superior. No obstant, si ens hi fixem bé, també podem observar dues escales que es recolzen mutuament per la part superior a través del que sembla ser una mena de finestra. Això podria ser una metàfora que indica la necessitat de recolzar-se mutuament amb les persones del nostre entorn per a arribar allà on volem, ja que és imprescindible sentir un suport constant que t'ajudi a seguir endavant en tot moment.

Filofoto. Laia Montesinos

Penso que aquest és un exemple de que la realitat és subjectiva, per algunes persones aquesta imatge podria ser interpretada com una persona o societat amb dos classes socials diferenciades. És a dir, la part superior de la imatge es podria interpreta com una persona amb un cert poder adquisitiu, per altre banda, la part inferior de la imatge podria ser interpretada com la pobresa o la crisi que estem patint actualment. En resum, seria una visió de la situació actual.

L'altre punt de vista que veig en aquesta imatge, es que les persones donen una imatge d'elles mateixes, i en realitat, tothom, amaga la millor part d'elles mateixes. En aquesta viso, la imatge te un doble sentit el que realment som (part inferior) i el que aparentem (part superior).

Filofoto. Carla Cepeda

René Magritte va pintar un quadre d'una pipa i hi va escriure "això no és una pipa". 

Penso que aquest és un exemple de que la realitat és subjectiva, algunes persones potser al veure el seu quadre el primer que pensen és una pipa, però ell va escriure això per donar a entendre que el que veiem no és una pipa, sinó que és un quadre d'una pipa. Penso que cadascú percep el món d'una manera diferent i una realitat teva pot no ser una realitat per una altra persona.

Sense coneixament no hi ha filosofia.

El coneixement té una funció adaptativa, ja que permet als éssers vius sobreviure, millorar i progressar. En aquesta mateixa línia , el coneixement humà es predictiu, és a dir, permet anticipar-nos als fenòmens i adaptar-nos a ells abans que succeeixin. Relacionant les dues funcions podem dir que, disminueix la vulnerabilitat i augmentar la supervivència.

Per altre banda, diem que el coneixement humà té límits, ja que, no podem conèixer infinitivament. Mai arribarem al final, podem conèixer més coses i augmentar les que ja sabem i desenvolupar-les. El llenguatge és una eina fonamental perquè es produeixi el coneixement.

Per finalitzar amb les funcions, el coneixement no es contradiu amb fets observats, és a dir, la “veritat” i “falsedat” són valors, qualitats que atorguem als nostres coneixements en funció de la seva objectivitat.

Per tan, parlem d’una capacitat cerebral i mental per mitja de la qual els éssers vius poden formar-se una representació del món i la realitat que els envolta.

Aquest procés comença amb el conjunt de dades sensorials que ens arriben a través dels sentits, i s’organitzen a la nostre ment, formant percepcions, que més tard passen a ser conceptes.

Perspectives de la justícia

 LA JUSTÍCIA

   Alex Sabanés: Jo personalment opino que la justícia existeix gràcies a les facultats cognitives de l'ésser humà. Aquestes facultats permeten conèixer el necessari per a prendre la decisió més justa i per tant, posicionant-me des de una perspectiva dogmàtica, crec plenament amb la justícia precedida del coneixement humà.

Carla Cepeda: Jo crec en l’existència de la justícia, defensant sempre els diferents punts de vista que l’ésser humà ha tingut sobre aquesta al llarg el la història. La justícia ha estat present entre nosaltres des de les generacions més antigues. Per tant, avui dia podríem concloure que fa cent anys la justícia que s'exercia només beneficiava a determinades persones i que per això no era justa. En canvi, una persona que hagués viscut cent anys enrere, podria tenir una perspectiva del tot diferent i criticar el model de justícia que s'exerceix avui en dia.

Ester Martínez: Jo, tot i que crec en la justícia, opino que mai arribarem a la justícia plena, ja que el fet de que tothom tingui diferents perspectives i coneixements sobre aquesta, fa que aquest concepte s'allunyi. Al llarg de la història s'ha anat veient com la justícia es veia manipulada reiteradament, posant en dubte fins i tot la seva existència. Per tant, des d’un punt de vista crític, voldria que tothom fes una reflexió i pensar, amb sinceritat, si la justícia d’avui dia és justa o si anomenem justícia a un conjunt de pautes socials que serveixen per mantenir un ordre entre els éssers humans, un ordre que cada cop es va perdent més.

Laia Montesinos: Jo crec que la justícia pot existir, tot i que no amb gran certesa. La justícia pot ser un concepte influenciat per un munt de factors, hi ha gent que pot creure en la justícia com a eina per a mantenir l'ordre entre la societat. No obstant, també hi ha gent que critica la justícia , o més ben dit, el model de justícia que s'imposa avui dia entre nosaltres. Per tant, podem concloure que la justícia depèn de molts factors i , com que la societat mai defensarà amb unanimitat un mateix model de justícia, mai podrem decidir si aquesta existeix o no amb tota seguretat.

Joan Martínez: es del meu posicionament pragmàtic, opino que la justícia no és útil per a tothom i, per tant, això em porta a pensar que aquesta no existeix. En el moment que dic que la justícia no és útil per a tothom, em refereixo al fet de que en el moment que algú li serveix la justícia per assolir els seus objectius, aquesta deixa de ser útil per algú altre.

Carmen Filgaira: Jo personalment opino que la justícia no existeix ja que la funció d'aquesta és decidir el que es verídic i el que és fals. Per tant, des d’un punt de vista escèptic, aquesta idea de veritat és rebutjada, negant d'aquesta manera tots els conceptes que tenen relació amb la realitat.

La filosofia no és...

...ciència

Es podria dir que la filosofia no és una ciència perquè en primer lloc, no es fonamenta únicament en l'observació i l'experimentació, és integradora, ja que vol crear una interpretació global de la realitat. La filosofia es pregunta constantment sobre ella mateixa i sobre els límits i possibilitat del coneixement, i és prescriptiva, perquè intenta oferir normes de comportament o de decisió per tal de ser feliços o justos, mentre que la ciència es descriptiva, no ens diu perquè hem d'investigar, o què cal investigar i què no.

...religió

Podríem dir també que la filosofia no és una religió perquè, per començar, no accepta l'existència d'un saber "revelat". El saber filosòfic és creació de la raó humana i no pas del coneixement ofert per una divinitat.

Tampoc es basa en la fe, que es el fet de creure sense raons, sinó que es basa en la coherència lògica i racional de les idees que formula a l'hora d'interpretar la realitat.

Per últim, la religió es basa en unes realitats indemostrables i la filosofia tot el contrari.

Les etapes de la filosofia

ETAPA	SEGLES	DESCRIPCIÓ	AUTORS
Filosofia Grega	(s.VI a.C.- s.IV d.C)	És l'etapa del naixement de la filosofia. S'imposa l'esforç de la raó per explicar la naturalesa i la vida social.	Presocràtics, Sòcrates, Plató i Aristòtil.
Filosofia Medieval	(s. V d.C- s.XiV d.C)	La filosofia en aquesta època depèn, en part, de la teologia. La filosofia serveix per demostrar, juntament amb la raó les veritats que sabem per la fe.	Sant Agustí  i Sant Tomàs.
Filosofia Moderna	(s. XV- s.XVIII)	L’eix principal és sobre l’esser humà i el coneixement. En aquesta època l’esser l’humà pren plena consciència de si mateix. La recerca de veritat s’ha de basar estrictament en les eines racionals. La filosofia es diferencia definitivament de la religió, la teologia i la  fe.	Descartes, David Hume i  I. Kant. G.W.  Hegel.
Filosofia Contemporània	(s. XIX- s.XXI)	En aquesta etapa s’independitzen les branques de la filosofia. La crítica i la “desconstrucció” de totes les veritats establertes esdevé l’element més rellevant de l’activitat filosòfica.	John S. Mil, F. Nietzsche, Karl Marx, Sigmund Freud i Charles Darwin.

FRIEDRICH NIETZSCHE

Em dic Ester Martínez i aquesta és la meva primera entrada en el bloc de filosofia. Per començar, he buscat informació sobre el  filòsof Nietzsche. 

Frederich Wilhelm Nietzsche va ser un filòsof, poeta, músic i filòleg alemany, considerat un dels pensadors contemporanis més influents del segle XIX. Va néixer a Röcken, 15 d'octubre de 1844, i va morir a Weimar el 25 d'agost de 1900.

Nietzsche va fer una crítica exhaustiva de la cultura, la religió i la filosofia occidental  basant-se en l'anàlisi de les actituds morals (positives i negatives) cap a la vida. Aquest treball va afectar profundament generacions posteriors de teòlegs, filòsofs, psicòlegs, poetes, novel·listes i dramaturgs.

Va rebre un ampli reconeixement durant la segona meitat del segle XX, com una figura significativa en la filosofia moderna. Aquest filòsof és caracteritzat principalment per l'estil i la subtilesa amb que tracta els temes.

Fou un home apassionat i apassionant. Els seus escrits no són fruit de la reflexió freda. El pensament filosòfic de Nietzsche, d'un caràcter més poètic i personal, és una crítica dels valors tradicionals de la cultura occidental i l'intent d'elaborar una nova filosofia. En el seu pensament es distingeixen tres períodes:

1. Període romàntic, caracteritzat pels seus primers treballs d'interpretació i crítica de la cultura.
2. Període positivista, que es caracteritza per l'homenatge de la cultura i els esperits lliures.
3. Període fonamental: escriu Així parlà Zaratustra, on argumenta les seves tesis sobre nihilisme, la crítica de tots els valors, el superhome i l'etern retorn.

PLATÓ

Benvinguts a la meva presentació, sóc en Joan Martínez i juntament amb els meus companys estic treballant en aquest Bloc de l'assignatura de filosofia. Per iniciar aquest viatge a través del pensament i la racionalitat, vàrem haver de buscar informació sobre un filòsof que nosaltres podíem escollir. En el meu cas he escollit a Plató, però degut a la seva extensa tasca com a filòsof i per aconseguir una entrada més dinàmica, la informació que he cercat es centra en La Teoria de les Idees de Plató.

La Teoria de les Idees de Plató (part central de la seva filosofia) defensa un clar dualisme ontològic en proposar l'existència de dos tipus de realitat antagònics: el món sensible i el món intel·ligible.

En el Món Sensible (l'interior de la caverna en el mite de la caverna) estan les realitats individuals, materials, temporals, espacials, la multiplicitat, el canvi, i la generació i destrucció; és el conjunt de coses perceptibles pels sentits.

El Món Intel·ligible (el món exterior en aquell mite) consta de les Idees (o "Formes"), realitats universals, immutables, eternes, invisibles, immaterials, atemporals, aespacials; les Idees es coneixen per la raó i són l'autèntica realitat. Les Idees són entitats extramentales, objectives i independents de l'home, i causes de les coses: encara que elles siguin l'autèntic ésser, Plató no negarà realitat al que es dóna als sentits; el món sensible, encara que inferior a les Idees, posseeix també cert ser, que li vindrà donat per la seva imitació o participació de les Formes.

La tasca del Demiürg és fer que la matèria informe i eterna prengui trets semblants a les Idees. El món de les Idees està ordenat jeràrquicament ja que hi ha diferents tipus d'Idees: Idea de Bé, altres Idees morals; Idees estètiques, Idees de Multiplicitat, Unitat, Identitat, Diferència, Ser, No Ser, idees matemàtiques i altres idees (Idea d'Home ...). Plató situa a la Idea de Bé a la cúspide d'aquest món; de vegades la identifica amb la Idea de Bellesa i, fins i tot, amb Déu. La Idea de Bé (el sol en el mite de la caverna) causa la realitat ja que la conducta humana es fa amb vista a ella i tot el real tendeix a ella. Plató va creure que només si existeixen les Idees té sentit el llenguatge.

ARISTÒTIL

Sóc la Carla Cepeda, i per començar a treballar la filosofia he escollit buscar informació sobre Aristòtil.

Aristòtil va néixer a Estageria, a la península Calcídica, el 384aC.  Va ser entrenat i educat com un membre de l'aristocràcia. A l'edat de divuit anys, es va traslladar a Atenes per continuar la seva educació a l’Acadèmia Platònica i Plató va ser el seu mestre. Aristòtil va romandre a l'Acadèmia durant gairebé vint anys, primer com a alumne i posteriorment com a professor. L'any 335aC va fundar la seva pròpia escola, la que es coneix com a Liceu. Els seus tractats més importants són els de Física, Metafísica, Ètica a Nicòmac, Política i D' Ànima i Poètica. Va morir a l’illa d’Eubea per causes naturals, l’any 322aC, a l’edat de 62 anys. Aristòtil es considerat com un dels grans pensadors de la humanitat. El seu pensament en lògica, naturalisme i ètica van dominar en el pensament europeu fins ben entrat el segle XVI.

Aristòtil va dominar el coneixement de la seva època, des de la filosofia a la biologia, des de les matemàtiques fins a la psicologia. No només va estudiar gairebé tots els àmbits del coneixement existents en el seu temps, sinó que a més, va fer contribucions significatives en la majoria d'aquests. Dins l'àmbit de la ciència, Aristòtil va estudiar anatomia, astronomia, economia, embriologia, geografia, geologia, meteorologia, física i zoologia. Dins la filosofia, va escriure sobre estètica, ètica, govern, metafísica, política, psicologia, retòrica i teologia. També va estudiar sobre l’educació de les persones, els costums estrangers, la literatura i la poesia.
Aristòtil afirmava que l'única realitat és el món que tenim al davant. No hi ha dos mons, com defensava Plató –el món de les idees i el món de les coses–, sinó un de sol, el món real, físic, dels éssers, i la seva constant transformació.

CHARLES DARWIN

Sóc l’Alex Sabanes, per fer la primera entrada del bloc he escollit a Charles Darwin un filòsof de la etapa de la filosofia Contemporània (s.XIX-XXI).

Charles Robert Darwin va néixer el 12 de febrer de 1809 i va morir el 19 d'abril de 1882. Va ser un naturalista anglès que va postular que totes les espècies d'éssers vius han evolucionat amb el temps a partir d'un avantpassat comú mitjançant un procés anomenat selecció natural. L'evolució va ser acceptada com un fet per la comunitat científica i per bona part del públic en vida de Darwin, mentre que la seva teoria de l'evolució mitjançant selecció natural no va ser considerada com l'explicació primària del procés evolutiu fins als anys 30, i actualment constitueix la base de la síntesi evolutiva moderna. Amb les seves modificacions, els descobriments científics de Darwin encara segueixen sent l'acta fundacional de la biologia com a ciència, ja que constitueixen una explicació lògica que unifica les observacions sobre la diversitat de la vida.

SÒCRATES

Sóc la Laia Montesinos Batlle, per començar l'any amb filosofia he escollit a Sòcrates; el qual pertany a l’etapa de la filosofia Grega (s.VI a.C – s.IV d.C).

He realitzat aquesta elecció perquè m’he aficionat a una sèrie que es diu Marlí de TV3, la qual tracta d’un professor de filosofia i els seus alumnes, el primer capítol van anomena a Sòcrates , i tenia curiositat per saber més sobre ell.

Sòcrates fou un filòsof grec, a qui es considera el fundador de la filosofia occidental. Només ens ha arribat informació per mitjà dels seus deixebles. 

Pren renom especialment per la seva contribució al camp de l’ètica, i es també aquest Sòcrates platònic el que dóna el seu nom als conceptes de la ironia socràtica i del mètode socràtic. Les aportacions de Sòcrates també van suposar una contribució important i duradora als camps de l’epistemologia i la lògica, i la influència de les idees i la seva forma de pensar van posar els fonaments de la filosofia occidental que el va succeir. La filosofia per a Sòcrates es una manera de viure, una recerca constant, un examen de si mateix i els altres.

L'any 399 aC, es presenta una acusació contra Sòcrates per tres càrrecs: no creure en els déus grecs, introduir nous déus i corrompre la joventut. Un cop decidida la culpabilitat, calia decidir la condemna. Sòcrates proposava pagar una multa de 100 dracmes, una quantitat molt petita, però que era una cinquena part de les seves possessions i que per tant era una prova de la seva pobresa. Per una altra banda, l'acusació va proposar la pena de mort. Arribat el moment, Sòcrates beu la cicuta, que li va provocar la mort, als 70 anys. 

Per finalitzar, com vaig escollir treballar aquest filòfof gràcies a la serie Marlí de TV3, a continuió podreu visualitzar un vídeo de la serie que parla sobre Sòcrates.

DESCARTES

Sóc la Carmen Filgaira Cordón, i per fer la primera entrada al bloc de filosofía he escollit un filòsof de la etapa de la "filosofia moderna" (s.XV-XVIII) anomenat Descartes.

René Descartes, va ser un filòsof, matemàtic i físic francès, considerat com el pare de la geometria analítica i de la filosofia moderna, així com un dels epígons amb llum pròpia en el llindar de la revolució científica.

Durant l'Edat Moderna era també conegut pel seu nom llatí Renatus Cartesius. Descartes va néixer el 31 de març de 1596 a la Turena, avui dia anomenada Descartes en el seu honor. Pertanyia a una família de baixa noblesa. Era el tercer dels descendents del matrimoni entre Joachim Descartes, parlamentari de Rennes, i Jeanne Brochard, de manera que, per via materna, era nét de l'alcalde de Nantes.

Les seves grans aportacions van ser molt relacionades en el món científic. Va simplificar la notació algebraica, emprant lletres minúscules i va donar el fonament de la Geometria Analítica.Va ser el creador del sistema de coordenades i que es coneixen com a coordenades cartesianes, cosa que va permetre el desenvolupament del càlcul Diferencial i Integral desenvolupats per Isaac Newton (matemàtic anglès) i Gottfried Leibniz (matemàtic alemany).

Benvinguts

Benvinguts al nostre bloc de filosofia. Som un grup d’alumnes de 1r de Batxillerat de l’Escola Pia Santa Anna de Mataró i en aquesta plataforma pretenem treballar diferents aspectes relacionats amb l’assignatura de filosofia mitjançant comentaris de text, informació sobre filòsofs rellevants de diferents èpoques i altres activitats que anirem publicant en aquest bloc. Esperem que gaudiu d’aquest espai i que la nostra tasca us ajudi a treure el filòsof que tothom porta dins.